L’alumnat del màster Universitari en Projecte i Investigació en Art de la UHM exposa “Doppia Mupia” en el MUA

Alacant. Dijous, 10 de febrer de 2022

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) presenta l’exposició «Doppia Mupia» de la promoció d’alumnat del curs 2020/2021 del màster Universitari en Projecte i Investigació en Art de la Universitat Miguel Hernández, desenvolupat al Campus d’Altea. L’exposició s’inaugura demà divendres, 11 de febrer, a les 19 hores a la sala El Cub i estarà oberta al públic fins al 8 de maig.

El recorregut expositiu mostra les produccions artístiques de Mireia Macías, Marina Díaz-Caneja, Víctor Miralles i Vicente Miña, acompanyats per un grup de professors (de la seua elecció) format per José Maldonado, Amparo Alepuz, Javi Moreno i Rocío Vilallonga. Quatre projectes articulats a quatre mans i dos caps, corresponents a la seua producció actual, componen l’exposició.

Mireia Macías i José Maldonado presenten «Que li tallen el cap! (que li traguen els ulls!) i viceversa», un projecte entorn d’objectes de mesurament i unitats de mesura: el cap com a patró de mesura, del que és propi i aliè; el rostre com a interfície de tot mesurament. Restes i volums que parlen de la màscara i les seues configuracions; d’un món d’aparences i anhels: perfeccions impossibles, identitats tan anhelades com efímeres. Un joc d’espies en el qual tots els rastres, les pistes, no porten enlloc… només als rastres i a les pistes: buscar és el que compta i, per tant, la mesura.

«Secret Society Make Up. Videoart preproduction» és l’obra de Marina Díaz Caneja i Amparo Alepuz, una peça en la qual les artistes instal·len, conjuntament, el treball de preproducció de Tráiler, un videoart que està realitzant Marina Díaz Caneja des de les premisses del fals documental i que formarà part de «SECRET SOCIETY MAKE UP» d’Amparo Alepuz. Una sèrie de microrelats sobre espies que aborden el poder de la seducció com una eina de manipulació per a revelar secrets i que es van escenificant en instal·lacions formades per petites pintures, calaixos, objectes oposats i peces audiovisuals. L’obra recull el procés de preproducció d’aquesta peça audiovisual que forma part d’aquesta narrativa de ficció, inspirada en personatges reals.

Entre el desordre i el caos d’una habitació adolescent, una casa abandonada per a muntar-la i un estudi, els artistes Javi Moreno i Víctor Miralles defineixen una estança a manera de testimoni d’accions repetides. Al·lusions a gestos o rastres de rituals performatius practicats en bucle, una vegada i una altra, i per generacions, en entorns de masculinitat gamer. Els artistes formulen qüestions com la relació capacitista que estableixen els jugadors de videojocs amb la tecnologia, l’objectualització dels cossos femenins i la demonització de la dissidència en cercles hermètics, quasi de lògia: parts d’un procés per a engendrar «noves carns» o petits mascles en potència. La creació artística, la lògica del guanyador-perdedor i la pedagogia homosocial mestre-deixeble circulen en aquesta videoinstal·lació.

Vicente Miña i Rocío Vilallonga comparteixen «Memòries, absències i derives», un discurs artístic en el qual dialoguen les obres dels dos artistes. «#Moviment1_excavació», «#Moviment2_transanalogía» i «#Moviment3_WalterBenjamin» són tres peces que pertanyen al projecte artístic Memòria, Llocs i Derives, de Vicente Miña, i que s’integra en aquesta exposició al costat d’«Els altres. Mirades #1, #2, #3», pertanyent a la sèrie de Rocío Vilallonga «Memòria, consciència i conflicte». Sis obres desenvolupades pels seus autors des de visions contraposades i, al seu torn, coincidents que vertebren en tres eixos el concepte memòria històrica; els drets de veritat, reparació i justícia.