Una selecció d'obres d'Antonio Ballesta s'exposen en el MUA amb "Poliedre pictòric"

El MUA exhibeix, des de demà i fins al 2 de maig, aquesta proposta que integra cinc sèries pictòriques amb obres dels últims 25 anys de treball de Ballesta i que es presenta com una aproximació i no una antologia de la seua obra

 

Alacant. Dimecres, 17 de març de 2021

El Museu de la Universitat d’Alacant, fidel al seu compromís de convertir-se en altaveu de les manifestacions artístiques contemporànies, obri al públic demà dijous, 18 de març, l’exposició «Poliedre pictòric» d’Antonio Ballesta (Redovà). Per a aquesta exhibició s’ha seleccionat una trentena d’obres, pertanyents a cinc sèries, realitzades per l’autor els últims 25 anys. Tal com detallen els organitzadors «No es tracta d’una antològica, ja que la carrera artística de Ballesta està pròxima al mig segle, sinó més aviat d’una aproximació a tall de tast, que ens permet obtenir una visió de conjunt de la seua producció artística, a mitjan camí entre l’abstracció lírica i l’abstracció geomètrica».

«Laberint», «Música», «Paisatge», «La bellesa de la veritat i la bellesa de la mentida» i «Pandèmia» són les cinc sèries que componen la mostra. Per a Ballesta, l’art és una actitud de resistència, no de resiliència, és una manera de viure, perquè per a ell la pintura és l’eina més poderosa per a enfrontar-se al dia a dia. La seua abstracció és una abstracció militant, de compromís social, ètic i artístic. És un creador que pren el pols del seu temps, de la seua realitat, d’allò que observa, llig, escolta, reflexiona i sent. Tot això s’ho emporta a l’alambí del seu taller, hi afegeix un pessic d’intuïció, uns granets de simbolisme i una bona dosi de mestratge tècnic per a destil·lar un dels millors espirituosos de la nostra província. Elixir de llum i color per a passar fins i tot l’amarg tràngol d’aquesta pandèmia que ens ha tocat viure.

Antonio Ballesta és un pintor contemplatiu, reflexiu, metòdic... tots els dies de l’any treballa en el seu taller, el seu espai sagrat. Com si d’un eremita es tractara, es tanca en el seu estudi i, sempre acompanyat per la música, pinta (potser caldria dir «compon») pinzellada a pinzellada els seus quadres. Perquè tot en les seues obres està estudiat, perquè res queda a la improvisació, perquè en moltes ocasions realitza una feina sinestèsica, en la qual utilitza els pinzells a manera de batuta per a compondre música cromàtica.