L'Alcúdia i Vilamuseu comptaran amb sales permanents en el Museu de la Universitat d'Alacant

Alacant, 28 de novembre de 2013

El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) ha inaugurat aquest matí dues noves sales permanents: sala l’Alcúdia i sala Vilamuseu, amb l'objectiu d'integrar en el Campus una mostra del Jaciment Arqueològic l’Alcúdia, a través de la Fundació Universitària de Recerca Arqueològica l’Alcúdia, i una mostra de l'extraordinari patrimoni monumental i museístic de la Vila Joiosa, a través de Vilamuseu.

Les sales les han inaugurades el rector de la UA, Manuel Palomar, i l'alcalde de la Vila Joiosa, Jaime Lloret, acompanyats pel vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística, Carles Cortés; el regidor de Cultura de la Vila Joiosa, José Lloret; els patrons de la Fundació Universitària de Recerca Arqueològica l’Alcúdia; el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, i el director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll.

El rector ha destacat en la seua intervenció que les noves sales tindran un caràcter permanent amb l'objectiu principal “d’acostar a la nostra comunitat universitària i, especialment als nostres estudiants, el patrimoni arqueològic del Jaciment de l’Alcúdia i el de Vilamuseu”. Seran l'aparador en el Campus d'aquest patrimoni cultural però també de la recerca que del Jaciment de l’Alcúdia i els projectes conjunts amb Vilamuseu “en els quals participen nombrosos investigadors i estudiants de la nostra universitat”.

Per la seua banda, l'alcalde de la Vila Joiosa, Jaime Lloret, ha agraït la possibilitat de tenir “aquest aparador” en una institució de la categoria de la Universitat d'Alacant.

Sala l’Alcúdia

Dues estances integren la nova sala l’Alcúdia. La primera, de majors dimensions, serà la porta d'entrada al visitant i el disseny d’aquesta té com a objectiu mostrar què és l’Alcúdia, què és la Fundació Universitària l'Alcúdia i quin és el vincle que té amb la Universitat d'Alacant. Per aquest motiu el disseny s'articula a partir de diversos audiovisuals de presentació, un conjunt de plafons explicatius i algunes peces, entre les quals destaca un gran mosaic polícrom de grans dimensions que presideix la sala, a més de vitrines amb peces significatives del jaciment.

La segona estança de la sala l’Alcúdia té alguns dels materials arqueològics més representatius del jaciment, l’explicació i interpretació d’aquests, entre els quals es troba la Tabula d'Ilici, un muntatge sobre placa de bronze amb la distribució territorial, sens dubte, una de les peces més importants de l'arqueologia espanyola, segons els experts. La Tabula d'Ilici presenta els noms de deu dels primers colons d'Ilici i els llocs de procedència. Al costat de la Tabula s'exposa un got ibèric amb decoració figurada, amb un ocell en una cara i un felí en l'altra. S'ha triat aquest got perquè els temes que s’hi representen són els més característics de la ceràmica ibèrica de l’Alcúdia, al·lusius al trànsit entre aquest món i el més enllà. La sala té també dos conjunts ceràmics, un de romà i un altre de romà i visigot.

La sala Vilamuseu és una mostra de l'extraordinari patrimoni monumental i museístic de la Vila Joiosa, la capital de la Marina Baixa, una comarca històricament aïllada per terra i, per aquest motiu, bolcada al mar. Era l'últim i primer port de la península ibèrica per a les naus fenícies, gregues i romanes. Les excepcionals peces fenícies, egípcies, etrusques, tartèssies o gregues antigues trobades en les seues necròpolis així ho testifiquen: algunes (com la copa de figures negres de Dionisos en burro) s'exposen en la sala Vilamuseu del MUA. La Vila Joiosa és una de les grans sorpreses de l'arqueologia valenciana en les últimes dècades. La ciutat ibera que els grecs anomenaven Alonís va donar pas a Allon, una de les nou ciutats romanes valencianes: d'aquestes èpoques s'exposen el got del peix, una magnífica urna ibèrica pintada o el collaret del llop, una rara peça romana de comptes de vidre. També s'hi exposen una pintura mural de la vila de Barberes Sud i un punxó d'escriure (stylus). Aquesta última peça s'exposa com una al·lusió simbòlica a la presència de la Vila Joiosa en el campus universitari.

En època islàmica el poblament es trasllada a les alqueries de l'Almiserà, excavades amb la mesquita i la necròpoli: d'aquestes la sala Vilamuseu exposa una safa califal amb la llegenda "Al·là és el poder". Després que la fundaren en 1300 sobre el mateix turó que van estar Alonís i Allon, la Vila Joiosa es converteix en el port de la Marina Baixa, amb grans drassanes en les quals es construeixen galeres del rei i del cors valencià, i escala de les flotes de Flandes. En els s. XVI i XVIII és capital d'un dels onze districtes de defensa del Regne contra els corsaris turcs i algerians i en els s. XVIII i XIX la Vila Joiosa es llança al comerç marítim i les grans goletes i pailebots que ixen de les drassanes transporten a Amèrica i Filipines les teles i el paper de fumar de la indústria alcoiana, arribant a aconseguir la segona matrícula naval d'Espanya. En la sala Vilamuseu s'exposa un magnífic testimoniatge d'açò: un grafiti pintat cap a 1875, amb un gran buc mixt de comerç de vela i vapor, recuperat d'una casa del raval mariner. Un servei de taula Pickman de 1840 de la Barbera de la Casa Museu la Barbera dels Aragonés, una àmfora romana del derelicte Bou Ferrer i una altra àmfora púnica de vi procedent d'Eivissa, o un cartell de cinema de 1935, són unes altres de les peces que s'hi exposen, per a oferir un panorama del patrimoni de la Vila Joiosa des dels seus orígens fins avui. Algunes peces originals es podran tocar: així les àmfores, una rèplica d'una herma bàquica de marbre (escultura romana amb el rostre de Bacus) o una maqueta de la torre funerària romana de Sant Josep, la major conservada a Hispània), fet que, junt amb altres elements com dispensadors d'aromes històrics aporten accessibilitat a la sala. 

Recerca

Ilici i Allon són dos de les quatre ciutats romanes de terres valencianes. Ilici, capital d'un vast territori que abastava els baixos Vinalopó i Segura i les valls del Vinalopó; Allon, capital de la Marina Baixa. Estaven separades per una jornada de navegació, la qual cosa els va convertir en etapes successives en la navegació de cabotatge i en importants nuclis econòmics durant l'imperi Romà.

La Universitat d'Alacant participa en les recerques d'Allon mitjançant el projecte la Vila Joiosa romana: de la República a l'Antiguitat tardana, en el qual participen dos catedràtics (Dr. Lorenzo Abad i Dra. Sonia Gutiérrez) i dos professors d'arqueologia (Dr. Ignacio Grau i Dr. Antonio Espinosa), junt amb el personal tècnic de Vilamuseu. Aquest projecte ja ha aconseguit èxits com el descobriment de tot l'entorn funerari de la Torre de Sant Josep, i continua investigant alguns dels principals jaciments i monuments romans de la Vila Joiosa. De la mateixa manera, la UA participa des del mateix descobriment en 1999 en el projecte Bou Ferrer, que fa les excavacions subaqüàtiques en la major nau romana en excavació en el Mediterrani, i que actualment exposa els resultats de les últimes campanyes en la sala Sempere del MUA.

Gran quantitat d'alumnes de la UA han participat en les recerques, fent pràctiques de grau i postgrau, han obtingut beques de formació o fet memòries de llicenciatura i treballs de fi de màster en Vilamuseu en els últims vint anys.