La UA col·labora en la realització del documental "Un trozo de cielo" basat en la història d'una escola hindú

Les vendes d’aquest ha fet possible que s’hagen construït noves aules i un taller de costura

Carátula del documental Un trozo de cielo

Alacant, 4 d'octubre de 2013

“Emocionant”. Així defineix Luis García Verdú, càmera i realitzador de la Fundació General de la Universitat d'Alacant (FGUA), un dels seus últims treballs: Un trozo de cielo. El documental, realitzat gràcies a la col·laboració i dotació de mitjans tècnics des del Vicerectorat de Tecnologies de la Informació i la FGUA, mostra el dia a dia en una escola situada en Orissa (Índia) i tres personatges que tenen a veure amb la fundació.

Dirigit, realitzat i editat de forma altruista per Luis García Verdú, emociona amb la seua visió viva i dinàmica de l'escola María Soliña que l'ONG Shanga-Índia va crear, i que ara gestiona i finança a l'Índia. Tal com explica el mateix Verdú, l'escola naix “després del pas d'un cicló que va devastar algunes zones rurals de la costa est de l'Índia, inclosa Orissa. Un grup d'amics de Vigo decideixen construir-hi una escola que avui dóna educació i aliment a quasi quatre-cents xiquets”.

“En un dels meus viatges a l’Índia, ja que he realitzat diversos projectes en aquesta zona, vaig conèixer els fundadors de l'escola i vam pensar en la possibilitat de mostrar, amb un documental, part del seu treball”, explica el càmera. Al setembre de 2012, l'ONG Shanga-Índia, va presentar a Vigo i Cangas Un trozo de cielo. El bon acolliment del públic, que majoritàriament en va adquirir una còpia al preu de 10 euros, (cost del manteniment d'un xiquet/a un mes en l'escola), va proporcionar fons per a iniciar la construcció d'una nova planta.

De moment, amb unes 1.000 còpies venudes, el documental ha fet possible la construcció de noves aules i un taller de costura. Un trozo de cielo representa una gran ajuda per a continuar finançant l'escola.

Al llarg de la seua carrera professional, amb obres seleccionades i premiades en festivals nacionals i internacionals, Luis García Verdú ha gravat diferents documentals independents que mostren situacions de pobresa i exclusió, aspectes religiosos i espirituals, així com col·lectius marginats gravats en països com Cuba, l'Índia, Espanya o Guatemala.

Un dels treballs més reconeguts va ser Casas de chatarra (2005), documental gravat en el barri Montoto (Alacant), en el qual va mostrar l'amuntegament d'un col·lectiu de gitanos, els seus problemes amb l'habitatge i la falta d'oportunitats. En 2005, va ser seleccionat en el Festival de Cinema de Bogotà, en el Festival Independent d'Elx, Festival Cadizdoc i menció del jurat en el Festival Subimagen de Zamora. En 2006 també, en el Festival Santiago Álvarez de Santiago de Cuba, Documenta Madrid, Secuenciacero de Vigo, Docusur (festival Internacional i Mercat de documentals del Sud a les Illes Canàries, finalista en Doc Amateur (Documania), premi especial Ricardo Booj, Accésit en el Festival TIKINO de Granada, Carmona film Festival 06, Visual 06 Majadahonda (Madrid), i, en el III Certamen de vídeo documental de Mutxamel, com a primer premi del certamen i premi de contingut Intercultural, 2007.

 

Més informació

Tráiler del documental

ONG Shanga-Índia

 

 

Luis García Verdú durant la gravació del documental Una de les aules de l'escola María Soliña a Orissa, l’Índia