La Ciència Ficció arriba al campus de la Universitat d'Alacant de la mà de Filosofia i Lletres

La idea del curs és propiciar el debat sobre la cultura en la societat

 

Alacant, 19 de juliol de 2013

La ciència-ficció arriba al campus de la Universitat d’Alacant. El dilluns 22 de juliol comença Després de les Portes de Tannhäuser: Cine, Pensament i Ciència-ficció, el curs organitzat pel Departament d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant. En aquest curs, i fins al dia 26 del mateix mes, professors de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant parlaran de ciència-ficció en l’àmbit universitari per abordar temes propis de l’Antropologia, la Filosofia, la Història o la Política, entre altres sabers. L’activitat es realitza en col·laboració amb la Fundació General de la UA, l’Escola de Negocis i un ampli grup de professors i investigadors de la Facultat de Filosofia i Lletres.

A partir del Laboratori d’Idees sobre Pensament i Cultura Actual, dirigit pel professor del Departament d’Història Antiga, Jaime Molina Vidal, es pretén analitzar un gènere cinematogràfic i literari tan conegut com la ciència-ficció. D’aquesta manera s’hi tractarà un dels temes més destacats de la cultura popular a través de l’anàlisi realitzada per diversos docents universitaris i altres estudiosos, que, com indica el professor d’Història Medieval de la UA, Manuel Benítez Bolorinos <<donarà lloc a una reflexió profunda i no elitista que propicie un debat sobre la cultura en la societat, ja que pensar o generar cultura és un fet natural, per al qual no cal una preparació especial>>. Aquest és el primer curs del Laboratori d’Idees, el títol del qual és un homenatge al monòleg final de la pel·lícula Blade Runner.

El curs, que tindrà lloc a l’edifici d’Òptica de la UA i suma mig centenar d’inscrits, combinarà conferències, taules rodones i activitats paral·leles. És el cas de la “parada zombi” que es durà a terme a l’Esplanada i la convocatòria, en els dies de les jornades, d’un premi de fotografia, activitats que compten amb el patrocini del Consell de la Joventut d’Alacant. La projecció de El cosmonauta, pel·lícula de ciència-ficció de Nicolás Alcalá realitzada gràcies al crowdfunding, anirà seguida d'una sessió de preguntes i respostes a l’equip de producció, en la qual es podran debatre els detalls sobre la gestació, la producció i l'argument del film, una altra de les activitats previstes, obertes a tot tipus de públic.

Hi col·laboren el Consell de la Joventut d’Alacant, el Centre 14 d’Alacant, Unicòmic i Ateneu Còmics. L’organització facilita dues modalitats per a participar en el curs, presencial i la modalitat online via streaming, mitjançant la plataforma Adobe Connect, i es podrà participar de manera virtual en totes les propostes anteriors. La matrícula pot efectuar-se a través de la pàgina www.pensamientoycultura.es.

L’investigador Juan F. Álvarez dissertarà, en primer lloc, sobre els components ideològics i polítics que s’amaguen darrere del cine de ciència-ficció. A continuació, Manuel Benítez, professor d’Història Medieval, analitzarà les estructures narratives i mitològiques existents en la saga Star Wars. Brauli Montoya reflexionarà sobre la naturalesa de l'ésser humà a través de Blade Runner. Escapant del cine com a excusa per a l’anàlisi, Daniel Rengel es preguntarà si els videojocs són un espill per a la societat del futur; mentre que el guionista Pedro F. Navarro contrastarà quatre dels còmics apocalíptics més importants del gènere: L’eternauta, Akira, L’última recreació i Watchmen. També sobre la fi dels temps parlarà F. J. Muñoz Ojeda en “El fin del mundo: un gran poder conlleva una gran responsabilidad”. Un dels referents en el còmic de ciència-ficció és, sens dubte, Alan Moore, la trajectòria del qual serà estudiada per T. Crespo Mas. El jove investigador Daniel Mateo ens introduirà en el conflicte entre la realitat i la percepció de la realitat a través de la pel·lícula de Christopher Nolan, Inception (Origen). Sobre la superació dels estereotips femenins, Natalia Contreràs realitzarà la ponència “Prefiero ser un ciborg que una diosa. Utopias y distopías feministas en la ciencia-ficción”. A més, el professor d’Història Antiga, Jaime Molina, analitzarà el “desert postmodern actual” en una intervenció sobre Matrix i el cine dels Wachowski. Finalment, Jorge Fernández realitzarà una contraposició d’idees sobre el cos, la identitat i la màquina a través de eXistenZ, de David Cronenberg.