Jesús Zuazo parlarà de la construcció de l'espai i el temps en la seua obra, demà en el MUA

Amb motiu de la mostra ‘L’espai construït’ exposada en el MUA, que aplega els trenta anys de carrera artística de Zuazo, l’artista alacantí participa en una taula redona al costat d’Isabel Tejeda i Juan Antonio Roche

Alacant. Dijous, 21 de març de 2019

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) organitza una taula redona, demà divendres 22 de març a les 19 hores, titulada «La construcció de l’espai i el temps en l’obra de Jesús Zuazo». La taula comptarà amb les intervencions, a més de Zuazo, d’Isabel Tejeda, comissària, crítica i gestora cultural, i Juan Antonio Roche, professor de Sociologia de la Cultura i de l’Art de la UA. Aquesta proposta és una activitat complementària entorn de l’exposició «L’espai construït. Jesús Zuazo» que s’exposa en el MUA i que estarà oberta al públic fins al 7 d’abril. La mostra és una retrospectiva que recull els trenta anys de carrera artística de Zuazo, comissariada pel professor Juan Antonio Roche.

L’exposició

El recorregut expositiu es planteja amb un ordre cronològic de l’obra de Zuazo, tal com ha volgut l’autor, dividit en quatre parts: «Primera figuració.1989-1994»; «Segona figuració. 1995-1999»; «Primera abstracció. 2000-2005», i «Segona abstracció. 2006-2018». Un concepte comú uneix els quatre apartats de l’exposició i aquest fil argumental és la construcció de l’espai, l’autèntic leitmotiv de la producció pictòrica exposada. El comissari de la mostra, Juan Antonio Roche, afirma que, tal vegada, més que trobar una resposta al problemàtic assumpte espacial, l’aportació de Jesús Zuazo consisteix a formalitzar plàsticament la pregunta del sentit de l’ésser humà en l’espai i el temps. A més, aquest qüestionar i qüestionar-se constitueix un assumpte essencialment personal, com indiquen algunes de les seues obres figuratives en les quals apareixen carreteres buides (Les estovalles blanques, Escola, Un dia i Highway’s Venus), metàfores de les rutes solitàries i subjectives d’exploració i indagació estètica i existencial i, en suma, dels camins biogràfics singulars. En tot cas, abans que res, cal dir que Jesús Zuazo considera el temps subsumit dins de l’espai, ja que assenyala que en l’espai es «desenvolupen els successos i assumptes que anava pintant». És el que passa, per exemple, en Reconstrucció, on apareix el mateix Jesús Zuazo pintant a un altre pintor, a ell mateix.

Zuazo afirma que al principi utilitzava l’espai d’una manera intuïtiva o imitativa. Després abandona la figuració i s’endinsa, perseguint una major llibertat, en l’abstracció, que li va possibilitar bussejar en l’ampliació de possibilitats que li oferien els dos tipus d’espai pictòric del segle XX: el cubista i l’abstracte. Però prompte es va adonar que sorgien igualment certes limitacions i reduccions. En conseqüència, la preocupació per aprehendre les sensacions corporals i per atraure de nou un públic alienat de la pintura abstracta, va conduir a Zuazo a acostar-se novament en les seues abstraccions als discursos de la pintura figurativa clàssica, per a generar volum o profunditat a través de les ombres, sobretot, en la segona etapa de l’abstracció, o dels colors.