El MUA fon l'art i la literatura en la seua nova exposició "Paraules visuals"

Més d’una vintena d’obres, procedent dels fons del Museu de la Universitat d’Alacant, uneixen la poesia i la literatura com a inspiració de les creacions artístiques de la mostra

Alacant. Dimarts, 25 de setembre de 2018

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) obri al públic «Paraules visuals», la nova exposició anual d’obres de la seua col·lecció, amb l’art i la literatura com a protagonistes. La mostra podrà visitar-se des de demà dimecres 26 fins al 25 de juliol del 2019, a la sala Arcadi Blasco.

El MUA selecciona cada curs acadèmic un conjunt d’obres, entre les més de 1.600 integrades en els seus fons, que permet plantejar una aproximació temàtica, formal o conceptual al patrimoni artístic universitari. Per a aquest curs, el criteri que ha guiat el treball dels responsables de l’Àrea Didàctica del MUA, Remedios Navarro i David Alpañez, ha sigut cercar les múltiples possibilitats de relació que hi ha entre diverses expressions artístiques –pintures, serigrafies, fotografies, collages, escultures, etc.– i formes literàries que van des dels cal·ligrames a la poesia visual, passant per la narració o els fotopoemes.

Més d’una vintena d’obres, fetes per 14 artistes, formen aquesta proposta multidisciplinària en la qual trobem poemes que són fonts d’inspiració i creació per als seus autors: els versos de Federico García Lorca es materialitzen en les formes dinàmiques de Ricardo Junio; l’espiritualitat de la poesia de Sant Joan de la Creu es fon amb la serigrafia d’Eusebi Sempere; les esquinçadores paraules de Jorge Manrique cantant la mort del seu pare són plasmades en el gran llenç i la paleta fosca d’Emilio Zurita; l’emoció dels poemes que Miguel Hernández dedica al seu fill és atrapada per la matèria de Rafael Maestro; la jove poesia de Raúl Morales García troba evocació plàstica en l’obra d’Albert Agulló; Ovidi Montllor canta els versos de Vicent Andrés Estellés i tots dos creadors inspiren el doble homenatge d’Antoni Miró.

En la mostra trobem també el recorregut invers que va de l’obra artística a la poètica; és el cas del poema creat per Margarita Borja per a la composició abstracta d’Elvira Pizano o dels textos poètics creats per Ismael Belda per als paisatges fotogràfics d’Ángel García Catalá.

Un pas més enllà el trobem en l’obra de Joan Brossa, en crear poemes-objecte en què es fusiona plenament poesia, pensament, volumetria i materialitat.

Un altre conjunt d’obres és el format per aquelles basades en personatges o obres literàries: Alicia en el País de les Meravelles inspira el políptic autobiogràfic dissenyat per Mónica Sans Carré; múltiples referències de la literatura universal estan presents en l’imaginari dels «Fragments del Mal Blanco» de Nacho Bolea i el personatge i les aventures del Quixot són retratats per Pepe Azorín i Wilheim Repsold.

El poema de Rafael Alberti «A la pintura», rebrà el visitant a través de la forma plàstica en els traços de María Dolores Mulá, que funciona a manera de síntesi. L’elogi que fa al que hi ha de raó i emoció, de llum i ombra, de realitat i somni en la creació artística, bé podria traslladar-se a aquell altre llenguatge essencial que és la paraula.