L'obra de Monika Buch s'exposa en el MUA

Buch és l’única espanyola que va estudiar a l’Escola Superior de Disseny d’Ulm, institució hereva de la revolucionària Bauhaus

 

Alacant. Dimecres, 24 de gener de 2018

La Sala Sempere del Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) acollirà des del divendres 26 de gener fins al 28 de febrer la mostra «Monika Buch. Línia i mòdul». Buch (València, 1936) va ser l’única espanyola que va estudiar a la Hochschule für Gestaltung Ulm (‘Escola Superior de Disseny d’Ulm’ o Escola d’Ulm), institució que va ser concebuda com l’hereva de la revolucionària Bauhaus. La inauguració tindrà lloc el divendres 26 de gener a les 18 hores.

L’exposició aplega més de quaranta obres, entre pintures i dibuixos, realitzades a partir dels anys cinquanta fins a l’actualitat, un treball que se centra en la recerca constant de l’expressió plàstica a través de la línia, les modulacions i el color, aplicades a estructures geomètriques. La mostra, comissariada per Javier Martín, pretén donar a conèixer la trajectòria de la pintora. 

Monika Buch (València 1936). De pares alemanys, va passar la seua infància entre Alemanya i Espanya, on la seua família es va desplaçar per a evitar la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Després de concloure els seus estudis al Col·legi Alemany de Barcelona, va viatjar a la ciutat alemanya d’Ulm per a cursar estudis en l’Escola Superior de Disseny (HfG Ulm ) entre 1956 i 1958. Després de la seua etapa a Ulm, es trasllada a Utrecht on cursa els estudis universitaris de Pedagogia i Psicologia Infantil. Durant dos anys centra la seua activitat en el camp del disseny de joguets en la fàbrica holandesa ADO. Des del 1972 es dedica al treball artístic, amb investigacions centrades en la interrelació forma-color. Actualment viu a Utrecht.

L’artista assegura que «sempre partisc d’una idea o d’una pregunta que vull resoldre. M’interessa la percepció: què és el que veig i per què; per això m’agrada treballar en un tema amb variacions. L’estètica és important, però moltes voltes més en un segon pla. Una obra pot ser bella o agradable de veure, però per a mi ha de tenir un poc més, alguna cosa que siga interessant i et cride l’atenció o que atraga la teua mirada cada vegada, i vulgues descobrir què t’inquieta.»