El MUA ret demà homenatge a Joan Valls, amb una jornada i una exposició sobre el poeta valencià

Amb motiu del centenari del naixement de Joan Valls, el MUA inaugura demà l’exposició “100 vegades Joan Valls”, presenta la biografia novel·lada del poeta Enterreu-me en batí i en sabatilles i acull una conferència sobre la seua obra i la seua figura a càrrec d’Alexandre Bataller

Alacant. Dimarts 28 de novembre de 2017

Amb motiu del centenari del naixement del poeta valencià Joan Valls, la Universitat d’Alacant ha volgut retre-li homenatge demà dimecres 29 de novembre, amb una jornada al MUA, que inclou la presentació del llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles, una biografia novel·lada del poeta, escrita per Ester Vizcarra i editada per Juli Capella (10:30 hores); la conferència d’Alexandre Bataller "A Alcoi... n’eixida poesia". Geopoètica i ruta literària de Joan Valls” (11 hores) i la inauguració de l’exposició "100 Vegades Joan Valls" (11:45 hores).

La mostra "100 Vegades Joan Valls" és una producció del MUA en col·laboració amb l’Institut d'Estudis Catalans, que inclou un centenar d’obres plàstiques (100 anys 100 obres), a través de les propostes de nou artistes: Neus Bou, Rafa Calbo, Rafa de Corral, Rubén Fresneda, Elena Martí, Fernando Rincón, Verónica Ortuño, José Antonio Picazo y Pau Sellés Alós. Cada artista ha creat algunes peces exclusives per a l’exposició i la resta pertanyen a la seua producció personal, perquè el visitant puga conèixer la trajectòria de cadascun d’aquests. La mostra estarà oberta fins al 7 de gener del 2018 a la sala El Cub.

Neus Bou, s’ha inspirat en els versos de “Tangència de la fi” i “Paraules en la boira” on els elements característics que s’entremesclen dins de les obres són: la vida, el pas del temps i l’enyorança de la joventut, temes que Valls arreplega en els seus versos. Rafa Calbo, presenta quatre obres molt diferents entre si conceptualment, que tracten la figura de Valls des de diferents perspectives, i engrandeixen la projecció d’aquest com a referent. L’artista basc Rafa de Corral, recrea espais arquitectònics solitaris amb cels regirats que ens deixen un cert to de nostàlgia. Són obres solitàries que enllacen amb la idea del buit en les poesies de Valls, obres on l’artista s’identifica amb el seu entorn natal i recrea la seua personalitat.

Rubén Fresneda, artista recentment desaparegut, va optar per a fer les seues obres dedicades al poeta mitjançant l’ús de la tècnica mixta, i va traduir les imatges de Valls amb transferències sobre paper. La voluntat d’aquest artista no va ser una altra que donar tota la importància a la figura del poeta. Les obres que presenta Elena Martí en homenatge a Joan Valls són noves propostes basades en els poemes “Atzar de la poesia”, del llibre El llibre vermell; “Dubte davant l’ombra íntima”, del llibre Presoner de l’ombra i “Temps de vertigen”, del llibre Hereu de solituds. Els temes del buit i la naturalesa com a elements principals on s’entremescla el tema del poema amb la plàstica de Martí. El fotògraf Fernando Rincón ha sabut combinar la seua obra amb la poesia i la figura de Joan Valls, i s’ha basat en diferents poemes. L’artista Verónica Ortuño, ha proposat unes obres en què la figura de Joan Valls es complementa amb diferents aspectes que van marcar la seua vida. Ha escollit apostar per la inclusió d’imatges i poemes que fan al·lusió a l’altra passió que tenia, la música. José Antonio Picazo treballa els esquelets de les ciutats, les construccions i, en definitiva, el suport. Ha presentat cinc obres basades en la figura de Joan Valls i la seua poesia, un retrat esquematitzat de Valls que ens acosta a una perspectiva diferent, i que ens fa pensar que la figura i la seua ment es troben unides a aquesta obra. Si bé Pau Sellés és un dels artistes que treballa més el concepte art i naturalesa, es troba en sintonia amb l’obra de Joan Valls per l’amor a l’entorn que Sellés demostra en cadascun dels seus projectes. D’igual manera, Valls va potenciar amb cada obra la seua sensibilitat per l’entorn, i va voler que Alcoi en fóra el referent. Sellés pren com a referent la seua naturalesa, que és la que l’ha vist créixer i a la qual deu la seua essència.