Pepe Calvo inaugura "Holy Interiors" al MUA
Una vintena de fotocollages de paisatges inventats formen una unitat fosa en la qual res és el que sembla
La mostra s’inaugurarà demà divendres a les 20 hores i estarà oberta al públic fins al 14 de gener
Alacant. Dijous 16 de novembre de 2017
El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) inaugura demà divendres 17 de novembre a les 20 hores l’exposició “Holy Interiors”, una mostra comissariada pel professor de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la UA, Juan A. Roche, que reuneix una vintena de fotocollages de l’artista Pepe Calvo fets entre els anys 2014 i 2017. “Holy Interiors” té la col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació Provincial d’Alacant, que n’ha finançat el Catàleg.
Les obres que integren aquesta mostra s’exposen al públic per primera vegada i formen una mostra molt personal, amb tints surrealistes i amb una palesa herència d’imatges estètiques i cinematogràfiques. Pepe Calvo genera un món propi replet d’imatges que transforma i singularitza jugant amb la ficció i la realitat de cadascuna de les històries que formen l’obra.
Juan Antonio Roche assegura que les fotografies de Pepe Calvo que ara s’exposen remeten a una sèrie de paisatges interiors, habitacions, estudis, salons, banys, cuines, vestidors i garatges, fàbriques o escorxadors?, graners, trasters, gratacels, llocs d’arxiu, soterranis…, i també landscapes –prats, muntanyes, arbres. “Són paisatges inventats en els quals res sembla el que és, és a dir, llocs que no existeixen en realitat, però que han sigut apropiats, en un exercici de divertida i irònica cleptomania no subjecta evidentment a càstig legal, de fragments fotogràfics que sí que remeten a la realitat. Ens trobem, per tant, davant d’una associació de retallades de diversa procedència que construeixen imatges híbrides que relacionen les seues parts entre si d’una manera complexa, surreal i fins i tot laberíntica”, afirma el comissari.
Roche afig que “el més sagrat de Pepe Calvo és fer creïble el que de per si és increïble: els interiors i els exteriors, l’íntim i el compartit, la naturalesa i l’arquitectura, l’alt i el baix i el sagrat i el profà, que acaben formant una unitat fosa en la qual res és el que sembla, en la qual tot és, simultàniament, possible o impossible”.
El recorregut expositiu es divideix en quatre parts: I Escales (com a metàfores dels ascensos i els descensos de saviesa, de la felicitat o del dolor i del dur pelegrinatge cap a la religiositat, com a lloc de trànsit i de mediació); II Armaris (en els mites, les llegendes i els contes populars, després de les portes dels armaris, tancats, s’amaguen altres éssers i universos. En aquests, també s’hi guarden els aliments i els abillaments, les velles fotografies o objectes que rememoren les biografies personals i familiars, els esdeveniments que van quedar congelats en una imatge); III Espills-finestres (els espills es relacionen amb la màgia i el sobrenatural, són el símbol de la imaginació i de la consciència, de l’ànima o de l’esperit de les persones i projecten imatges del passat o del futur. Són, igualment, els ulls d’una casa des de les quals veus l’interior o observar l’exterior, llocs privilegiats per als voyeurs); IV Cortines (relacionades tradicionalment amb el teatre, han sigut també el símbol del poder monàrquic o aristocràtic i adorn de seus papals o bisbals, i atorguen a les imatges religioses un excels halo sagrat. Les cortines serveixen, finalment, per a tapar la llum i donar-hi un aire íntim, de llar)
Pepe Calvo és un dels artistes vius més importants d’Alacant. La seua trajectòria artística va començar l’any 1975, amb una exposició individual en la Reial Societat Fotogràfica de Madrid, i, des d’aleshores, ha continuat una trajectòria ininterrompuda amb exposicions personals i col·lectives en ciutats espanyoles com Barcelona, Vitòria, València, Castelló, Màlaga, Còrdova, Valladolid, Pamplona, Sevilla, Santiago de Compostel·la i Alacant i, estrangeres, com Roma, Milà i Mòdena (Itàlia), Charleroi i Lieja (Bèlgica), Colorado (EUA)... A més, tenen obra d’aquest importants col·leccions fotogràfiques com el Photomuseum de Zarautz (Guipúscoa), l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) de València (Espanya), le Musée de la Photographie á Charleroi (Bélgica), la Col·lecció EFTI de Madrid, el Centre Storico Montecelio de Roma (Itàlia) o el Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant. Actualment compagina la carrera artística amb la literària, i s’ha convertit en l’autor de dues novel·les i un llibre de relats.