El descobriment de dues monedes situa la data del naufragi del derelicte del Bou Ferrer entre l'any 64 i 68
Les excavacions dutes a terme aquest estiu confirmen que el derelicte portava lingots de plom de Sierra Morena per a la reconstrucció de Roma després de l'incendi que havia patit la ciutat
S'ha descobert un nou costat del vaixell que converteix el Bou Ferrer en un dels derelictes romans més ben preservats que es coneixen
A més de la documentació gràfica del derelicte, la Universitat d'Alacant treballa en la visualització en 3D del jaciment
Alacant. Divendres, 15 de setembre de 2017
Les excavacions realitzades aquest estiu al jaciment subaquàtic del Bou Ferrer de la Vila Joisa han localitzat dues monedes, un sesterci i un dupondi, tots dos de l'emperador Neró, cosa que situa sense cap mena de dubte la data del naufragi en les últims anys del seu regnat, entre el 64 i el 68 d. de C.
Entre el 15 juliol i el 20 de setembre s'ha desplegat una campanya d'excavació arqueològica subaquàtica en el derelicte Bou Ferrer. Enguany, gràcies a la signatura d'un acord de col·laboració científica entre la Direcció General de Cultura Patrimoni de la Generalitat Valenciana i la Direcció d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, s'ha comptat en l'excavació amb el vaixell Thetis, del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i amb el millor equip d'arqueòlegs subaquàtics de casa nostra.
El Thetis ha servit de centre d'operació i de logística durant tot el temps que ha durat la campanya arqueològica, en la qual també han participat la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament de la Vila Joiosa i el Club Nàutic.
La directora general de Cultural i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha qualificat de «crucials els treballs desenvolupats enguany per a avançar en la investigació del derelicte que a poc a poc va desvelant els seus secrets: la seua història i la tasca que tenia encomanada». També ha destacat la «rendibilitat temporal i professional, perquè s'han quadruplicat els torns de busseig, el nombre d'investigadors i el temps de campanya».
En la presentació dels resultats de les excavacions han participat l'alcalde del municipi, Andrés Verdú, el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, i la vicerectora de la Universitat d'Alacant, Mónica Martí.
En aquest sentit, la vicerectora ha qualificat el projecte de «gran rellevància científica i patrimonial, tal com palesa la seua recent declaració com a BIC i la inclusió en el Codi de bones pràctiques de la Unesco», ha recordat. Martí ha explicat, a més, que la Universitat d'Alacant, involucrada des del descobriment del derelicte en la seua documentació gràfica, ha ampliat ara la col·laboració a través del professor Jaime Molina, del grup de Patrimoni Virtual de l'INAPH, Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric, encarregat de les recreacions en 3D.
Un vaixell mercant de l'època de Neró
Juntament amb les monedes, també s'ha trobat un lingot de plom amb una contramarca estampillada amb l'acrònim IMP GER AVG (Imperator Germanicus Augustus) que fa referència a emperadors de la dinastia Júlia Clàudia com Tiberi, Calígula, Claudi o Neró.
La novetat d'enguany ha sigut descobrir la contramarca NER.CA (Neronis Curator Aquarum) que faria referència al responsable del sistema hídric de la ciutat de Roma, senador delegat pel mateix emperador, que s'ocupava del manteniment d'aqüeductes i el sistema de canalitzacions de la ciutat.
En aquestes dates (entre el 64 i 68 d. de C.), els possibles curatores aquarum van ser Publius Marius, Fonteius Agrippa i Vibius Crispus. Un d'aquests senadors va ser qui va enviar un delegat d'alt rang, dipositari dels segells imperials, per a fer la compra i la verificació del plom procedent de Sierra Morena que es trobava emmagatzemat en el port de Gades (Cadis).
Seran necessàries noves campanyes d'excavació per a dirimir qui va ser exactament el curator i quina era la seua tasca principal, però la interpretació inicial que el Bou Ferrer transportava un encàrrec de Neró és ja inqüestionable, com ho és el port de destinació, Roma.
La compra d'un important lot de plom, normalment usat per a la fabricació de canonades per a portar l'aigua potable a tots els barris de Roma i a les cases dels més rics, planteja la possibilitat que aquest carregament del Bou Ferrer comprat pel poder de Roma, fóra destinat a la reconstrucció de la ciutat que va es cremar en el gran incendi del 64 d. de C.
En relació amb la seua arquitectura naval, enguany, en el jaciment s'ha fet l'inaudit descobriment d'un costat del vaixell fins a la borda, el segon cas que documenta l'arqueologia, cosa que obri la possibilitat que el Bou Ferrer siga un dels derelictes romans més ben preservats que es coneixen.
Des que el 1999 es va descobrir el derelicte en la costa de la Vila Joiosa, s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques finançades per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, en les quals s'han descobert centenars d'àmfores que transportaven una salsa de peix molt apreciada a Roma, el garum, i barres de lingots de plom. L'any 2014 va ser declarat Bé d'Interès Cultural i, el 2017, la UNESCO l’ha inclòs en el Registre de Bones Pràctiques en Arqueologia Subaquàtica.
L'acord de col·laboració de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya per a realitzar les excavacions en el Bou Ferrer, recull també que es practicaran excavacions el mes d'octubre en el jaciment de les illes Formigues a Palamós-Palafruguell en un vaixell de característiques similars.
NOTÍCIES RELACIONADES:
L'Alcúdia i Vilamuseu comptaran amb sales permanents en el Museu de la Universitat d'Alacant