L'"Ou de la Vida Eterna" arriba al MUA

La peça de Vilamuseu podrà veure’s a partir d’avui al Museu de la Universitat d’Alacant i és una peça única en la península Ibèrica

 

 

Alacant. Divendres, 9 de juny de 2017

L’”Ou de la vida eterna”, una de les peces estrella del Museu de la Vila Joiosa, Vilamuseu, podrà veure’s al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), concretament, a la sala que el MUA dedica de forma permanent a Vilamuseu. Aquesta peça romandrà al MUA des d’avui fins al mes de setembre.

La instal·lació s’ha obert al públic aquest matí amb un acte inaugural que ha tingut l’assistència de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de la Vila Joiosa, M. Ángeles Gualde; el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, i el director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll.

L’”Ou de la Vida Eterna”, està integrat per dues extraordinàries peces que formaven part d’aixovars funeraris i que van ser trobades en dos de les tombes més espectaculars de la necròpoli de les Casetes, en el sector Jovada, excavat l’any 2015. Daten del segle VI abans de Crist i estan associades a la cultura fenícia. Es tracta de closques d’ou d’estruç decorades, dues peces feniciopúniques magnífiques: en primer lloc un ou d’estruç pintat amb flors i palmetes de la tomba 445; i en segon lloc un casquet, també retallat d’un ou d’estruç, en relleu buit pintat en roig, amb un símbol astral (una estrella o el Sol), semblant al símbol del déu oriental del Sol, Shamash, procedent de la tomba 503. Aquesta segona és una troballa única a la península Ibèrica.

Les peces van aparèixer en dues grans tombes de cambra rectangulars amb bancs correguts en el fons, les parets de les quals de terra es van endurir mitjançant foc. Els ous d’estruç tenen un significat de resurrecció i de fertilitat. Es considera que aquestes peces servien de recipient per a l’energia vital o l’ànima del difunt. Les closques dipositades en les tombes simbolitzen la resurrecció i l’eternitat de l’ànima.

Durant l’antiguitat els estruços eren molt freqüents en les estepes i en els marges desèrtics de les valls dels rius de Síria, Mesopotàmia, Egipte i el nord d’Àfrica. La caça d’aquest animal tan veloç era pròpia de la noblesa, com mostren nombroses representacions de faraons egipcis i de reis de dinasties orientals. Els ous d’estruç no només s’utilitzaven com a aliment, sinó també com a símbol de fertilitat i resurrecció.