Continua el cicle de conferències de la UA sobre Arcadi Blasco amb una tercera sessió a la Casa Bardín

L’arquitecte Andrés Martínez Medina parlarà de “Poblados y viviendas del INC. Un laboratorio de urbanismo, arquitectura y arte. La Zona de Levante”

Alacant. Dimecres 22 de març de 2017

El Cicle de conferències al voltant de l’exposició “Arcadi Blasco. Art, Arquitectura i Memòria (1954-1974)” produïda pel Museu de la UA, arriba a la tercera sessió amb la conferència de l’arquitecte i professor de la Universitat d’Alacant, Andrés Martínez Medina, “Poblados y viviendas del INC. Un laboratorio de urbanismo, arquitectura y arte. La Zona de Levante”. La cita serà el pròxim divendres 24 de març a les 19 hores a la Casa Bardín, de la mà de l’Institut de Cultura Juan Gil Albert.

Un apartat de l’exposició del MUA, mostra la intensa col·laboració d’Arcadi amb l’Institut Nacional de Colonització (INC). Aquesta col·laboració li va permetre treballar amb un bon nombre d’arquitectes en un total de vint-i-quatre esglésies disperses per Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, en un període de poc més de deu anys.

Arran d’aquesta part de l’exposició, el conferenciant desgranarà com l’Institut Nacional de Colonització (1939-73) va ser un organisme de l’Estat que es va convertir, a través dels nombrosos projectes i obres que feia, en un laboratori d’experimentació en els camps de l’urbanisme, de l’arquitectura i de l’art, de les propostes de la modernitat de les dècades centrals del segle XX. En la ‘Zona de Llevant’ les dinàmiques van ser molt diverses: des de la substitució de pobles que hi havia fins a la creació de nous, com seria el cas de la província d’Alacant. Un dels arquitectes clau que treballa per a l’INC és J. L. Fernández del Amo, qui va fer tres projectes urbans en aquesta zona: Sant Isidre (1953) i el Reialenc (1956) a Alacant i la Cañada de Agra (1962) a Albacete.

Andrés Martínez Medina contextualitzarà el treball de l’INC i d’aquest arquitecte, J. L Fernández del Amo, quins van ser els problemes urbanístics moderns que van haver de solucionar i quines són les arquitectures públiques que caracteritzen cada poblat. A més, es detalla fil per randa els projectes dels poblats de Sant Isidre, el Reialenc i la Cañada de Agra per a entendre els diferents models urbans, la definició de les cèdules residencials i la concreció de les dotacions bàsiques: ajuntaments, escoles i esglésies. La ‘modernitat’ no solament era qüestió de formes.

Precisament és en aquestes últimes arquitectures –en les esglésies– on la col·laboració de l’arquitecte amb artistes locals fa que s’hibriden propostes d’alta qualitat que intenten acostar l’art modern al poble i reinterpretar temes tradicionals en nous i vells suports. Els excel·lents treballs (en escultura, pintura, mosaics, vidrieres, etc.) en molt diverses tècniques i materials (ceràmica, collage, vidre, formigó, etc.) d’alguns artistes en les esglésies i altres equipaments urbans, com és el cas de Manuel Baeza, Adrián Carrillo i Arcadi Blasco (entre d’altres), donen bona mostra d’aquests processos.

Andrés Martínez Medina

Arquitecte (1985) i doctor (1994) per la Universitat Politècnica de València. És professor titular de la Universitat d’Alacant (2001) de les matèries d’Història de l’Arquitectura, i de Teories i Projectes d’Intervenció en el Patrimoni. Ha sigut professor convidat en diverses universitats italianes. La seua tesi doctoral (1994) té per títol: “La Arquitectura de la ciudad de Alicante. La aventura de la modernidad (1923-1943)”, publicada per l’Institut Gil-Albert (1998) i premiada pel COACV. Entre les seues publicacions més destacades estan: Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante (1999), La arquitectura del Sol_Sunland architecture (2002), Poblados de colonización de la “zona de Levante” (2008), Dibujos y arquitectura de López González (2008), Arquitecturas para la defensa de la costa Mediterránea, 1936-1939 (2016), que valoren les ciutats i l’arquitectura del segle XX. Entre les últimes investigacions que ha fet estan els treballs sobre les ciutats dels morts i sobre les arquitectures sacres contemporànies. També ha projectat i dirigit obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic entre les quals destaquen la rehabilitació del castell de Santa Pola (premiada), la reutilització casa de l’Hort a Onil i la restauració de l’església de Nova Tabarca.