José Piqueras parlarà sobre "Arcadi Blasco y la integración en las artes" demà al MUA

La xarrada forma part del cicle de conferències al voltant de l’exposició “Arcadi Blasco. Art, Arquitectura i Memòria (1954-1974)” de la qual Piqueras també és comissari

_{Arcadi Blasco: vidrieres de la capella del Col·legi de Santa Teresa, Badajoz (h. 1969). Arquitecte: Rafael Andreo Rubio}

Alacant, dijous, 16 de març de 2017

El professor José Piqueras, comissari de la gran aposta expositiva del MUA per al primer semestre de l’any,“Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)” protagonitza la segona sessió del cicle de conferències que s’està duent a terme al voltant d’aquesta mostra. Piqueras oferirà la conferència “Arcadi Blasco y la integración en las artes”, demà divendres 17 de març a les 13 hores al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA). Al final de la xarrada introductòria, es farà una visita guiada per l’exposició. El programa de conferències, està coorganitzat pel MUA, el MACA, el Departament d’Art de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i el Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant.

L’obra pública d’Arcadi Blasco (1928-2013) feta a terres alacantines des de mitjan anys vuitanta, és ben coneguda i “ja forma part del nostre paisatge urbà”, com afirma el professor Piqueras, “però amb prou faenes teníem coneixement de l’obra anterior als anys setanta, la que l’artista va integrar en diferents espais arquitectònics per tota Espanya, especialment religiosos però també en el civil”, hi afig. José Piqueras desgranarà en la xarrada com la magnitud i la rellevància d’aquestes obres d’Arcadi “abans d’Arcadi” ens permeten entendre millor l’aportació que fa dins d’un fenomen més ampli que llavors va ser conegut com el de la “integració de les arts”, és a dir, de la fusió de les diferents disciplines artístiques amb l’arquitectura dins de l’àmbit sacre. Tot això va suposar la renovació artística i fins i tot la introducció de l’art d’avantguarda per part d’uns joves que van sorprendre pel seu bafarada d’aire fresc en la nova arquitectura en què s’integraven les seues vidrieres, murals ceràmics, escultures, pintures i mosaics. Sense entrar en l’apartat de les esglésies de l’INC (un dels aspectes més destacats de la producció de Blasco) ni en l’estreta col·laboració amb l’arquitecte madrileny Luis Cubillo, amb exemples veritablement notables, en aquesta xarrada-visita guiada es posarà l’accent en l’obra d’Arcadi per a un conjunt heterogeni d’esglésies, des de Tànger, Madrid, Elda i Mutxamel a finals dels cinquanta fins a Granada i Badajoz, una dècada més tard. També s’analitzaran alguns projectes destinats a obra civil: murals en les entrades de nous habitatges, revestiments ceràmics de diversos edificis a Madrid i Barcelona, així com grans “quadres ceràmics” per a centres oficials com la Delegació d’Hisenda de Càceres, on també va situar uns vitralls. O tota una gran composició abstracta en terracota per a la Facultat de Ciències de la flamant Universitat Autònoma de Madrid l’any 1971, com també vidrieres –ja desaparegudes, encara que es conserven maquetes i dibuixos– per als madrilenys edificis de Campsa i Philips.

José Piqueras Moreno

Ha sigut catedràtic de Dibuix de Batxillerat a la Vila i professor de la Universitat d’Alacant des del 1990, on ha impartit matèries com Publicitat i Art Contemporani en la llicenciatura de Publicitat, fins al 2012. A més de pintor, gravador i dissenyador, com a historiador de l’art, ha publicat desenes d’articles, capítols de llibres i algunes monografies sobre art contemporani, especialment alacantí. Ha sigut comissari de diverses exposicions singulars en diverses ciutats i museus, entre aquestes Maestros del Arte en el Cartel (2004), Elogi de la Pintura (2011, con A. Espí), i Carteles de artista. De Toulouse-Lautrec a Jeff Koons (Museu Carmen Thyssen, Màlaga, 2015-16, amb Lourdes Moreno). Ha sigut membre de la comissió assessora de la Col·lecció CAM d’Art Contemporani (2001-2012) i de la d’Art del IACJGA, des del 2012.

En relació a l’artista de Mutxamel, ha comissariat les exposicions Arcadio Blasco, narrador de objetos (MUA, 2008-09, amb Carlos Mateo), Arcadi Blasco, relats de línies i fang (MUA, 2013) i Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974) (MUA, 2017), amb diversos textos i articles. També va coordinar les jornades Al voltant d’Arcadi Blasco i la taula redona Arcadi i educació (MUA, 2013), a més del llibre homenatge Arcadi Blasco. En l’horitzó de la memòria (MUA, 2014).