El MUA dedica una exposició al poeta romà Ovidi

Aquesta mostra exposa fotografies de Joaquín Bérchez amb les quals recrea el paisatge emocional del desterrament d'Ovidi

Cartell_Ovidio

 

Alacant. Dimecres, 15 de març de 2017

El MUA ens trasllada a l'època romana de Publi Ovidi Nasó, amb una mostra fotogràfica sobre aquest poeta romà amb la qual es recrea el paisatge emocional del desterrament d'Ovidi. L'exposició, titulada «Photographica Ovidiana. Tomis 2011-Sulmona 2015», s'inaugura demà dijous, 16 de març a les 18 hores de la mà de de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant, fruit d'un projecte dut a terme per Esteban i Joaquín Bérchez. La mostra serà inaugurada pel degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Juan Mesa, i pel director del Servei de Cultura, Faust Ripoll. Aquesta proposta expositiva estarà oberta al públic fins al 15 de maig.

Les més de cinquanta fotografies de Joaquín Bérchez que componen aquesta exposició i un vídeo, volen recrear, des de la ficció fotogràfica, els escenaris actuals i el paisatge emocional del desterrament d'Ovidi, la magnitud topogràfica de la seua llegenda poètica des de terres llunyanes de frontera, com els escenaris viscuts entorn de les estàtues o plaques de carrers i places commemoratives de la seua persona. Però també hi afloren els llocs amerats per aquell rumor invisible ovidià evocat ja en el segle XIX per Aleksandr Puixkin. Immersos en aquest ànim, tal com asseguren els autors, admirem la suavitat del record reclamada per Ovidi tant en els camps de blat i gira-sols de la regió de la Dobrudja, el port al mar Negre -el Pontus Euxinus– o el delta del riu Danubi -Istre-, com en els sediments clàssics de frisos i làpides gregues a Hístria, o d'àncores, àmfores i mosaics romans de Constanta. En aquest singular joc d'espills emergeix Sulmona –la seua pàtria–, invocada des de l'infortuni de la solitud en terres llunyanes de frontera. Igual que la Constanta del desterrament, la ciutat natalícia d'Ovidi abunda en fites artístiques, com la seua llibresca estàtua, de l'any 1474, o la rèplica de l'estàtua d'Ettore Ferrari a Constanta, erigida en la Piazza XX Settembre. I acollint l'anhel de posteritat sense límits per a la seua escriptura poètica que susciten aquestes estàtues, la fotografia de Joaquín Bérchez ens porta a la vista la infinitat de joiosos usos quotidians, tocats per una atzarosa antiguitat sense temps i prodigats en plaques urbanes, aparadors, maquetes artesanals, peladilles o licors locals.

Les obres del poeta romà Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 a. de C. - Tomis, 17 d. de C.), sobretot les seues Metamorfosis, destil·len una excepcional plasticitat que ha servit d’inspiració a plomes, pinzells i cisells de totes les èpoques i llocs. No han tingut la mateixa fortuna les obres del bandejament, les que en teoria va compondre des de Tomis (l'actual Constanta, a la costa del mar Negre) al llarg dels seus últims deu anys de vida, unes obres que a penes han sigut objecte de recreacions, menys encara des de l'àmbit de la fotografia.

 

Fotografies

Video

 

Joaquín Bérchez

Fotògraf i historiador de l'arquitectura, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València (1992-2010) i acadèmic de la Universitat Sant Carles de València. La seua activitat fotogràfica està unida als seus interessos historicoartístics. La seua obra fotogràfica ha sigut exposada en nombroses ciutats espanyoles (València, Múrcia, Salamanca, Granada, Madrid, Barcelona, Sevilla, Terol, Toledo), i en diverses sales internacionals: Nova York (Queen Sofia Spanish Institute, Tolsá. Joaquín Bérchez–Fotografies), a Vicenza (Museu Palladio, Proposicions arquitectòniques), Palerm (Università degli Studi di Palermo, Un altre barroc), Roma (Real Acadèmia d'Espanya, Proposicions arquitectòniques), Camerino (Palazzo Ducale-Sala della Colonna, Pedreiras, Carn de déus), Lisboa (Museu Art Popular, Arquitectura, O prazer do olhar) o Atenes (El Greco, Arquitecte de retaules).

Ha realitzat les videoinstal·lacions «Espais Greco» per a l'exposició «El Greco de Toledo» en el Museu de Santa Cruz de Toledo, o la instal·lació fotogràfica «Retaule de retaules» per a la d'«El Greco: art i ofici», en el mateix espai. La seua obra fotogràfica està recollida en diverses revistes internacionals: FMR (Franco María Ricci, número 19, Bolonya, 2007) li ha dedicat un portafolis («Pensar arquitectura», text Antonio Bonet Correa); Annali di Architettura publica fotografies seues en les portades des de fa nou anys, o AV Proyecto y Arquitectura Viva s'han fet ressò de la seua obra.