"Inestablos" nova exposició de Lidó Rico al MUA

Lidó Rico inaugura una sorprenent mostra en la qual uneix ciència i art per a presentar el complex món de les addiccions, amb peces que parteixen de cervells humans reals

L’exposició és fruit de la col·laboració de l’artista amb el neurofisiòleg Kuei Y. Tseng i el neurobiòleg José Luis Ferrán

 Alacant, dimecres, 16 de novembre del 2016

L’artista Lidó Rico inaugurarà el pròxim divendres 18 de novembre, a les 19 hores, al Museu de la Universitat d’Alacant l’exposició “Inestablos”, una sorprenent mostra que conjumina ciència i art per a presentar el complex món de les addiccions. L’exposició s’emmarca dins del projecte anomenat Genoarquitectures, en el qual l’artista col·labora des de fa més de tres anys amb el neurofisiòleg Kuei Y. Tseng, de la Rosalind Franklin University de Chicago, i el neurobiòleg José Luis Ferrán, de la Universitat de Múrcia. Amb aquest projecte han aconseguit establir una estreta simbiosi entre art i ciència. En aquest sentit, un dels aspectes sorprenents de l’exposició és que per a la realització de les peces l’artista ha partit de cervells humans reals.

“Inestablos” està formada per més de vint obres de gran format i instal·lacions escultòriques en les quals es tracta la complexa temàtica de les addiccions des de diferents punts de vista. Lidó Rico descobreix, a través del seu treball, una nova mirada sobre la inconsciència addictiva de determinats comportaments humans, com l’addicció a les noves tecnologies, als fanatismes, al poder, al sexe o a la violència, la repercussió de la qual és tan perniciosa i nociva com altres addiccions socialment reconegudes. L’exposició organitzada pel Museu de la Universitat d’Alacant i comissariada pel professor Enric Mira, director del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant, i per Jesús Segura Cabañero, professor de la Universitat de Múrcia.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició, el dia 18 de novembre a partir de les 19 h, es farà una “Brain Session” basada en una sèrie de projeccions juntament amb una sessió de so experimental en directe, a càrrec de Piccadilly (Tomás Martínez) que juntament amb Lidó Rico han creat aquesta performance específicament per a aquesta ocasió. Brain session és un projecte Audiovisual amb un discurs basat en emissions sonores referents als diferents estats emocionals que es produeixen en el cervell, per a això es recorre entre d’altres, a sons neuronals reals enregistrats per Kuei Y. Tseng, reconegut neurofisiòleg americà especialista en addiccions i col·laborador del projecte Genoarquitectures. Aquest projecte complementari a l’exposició pretén ser una experiència sensorial estimulant per a l’espectador que visite la mostra el dia de la inauguració. La directora i presentadora del programa “Fluido en Rosa” de Radi 3 RNE, Rosa Pérez, acudirà a la cita per a fer l’enregistrament en directe d’aquest espectacle que posteriorment s’emetrà en el programa.

Juntament amb l’exposició s’ha programat el cicle de conferències “Art, comunicació i cervell humà”, organitzat pel professor Enric Mira. El dia 28 de novembre, Juan García Sandoval (director del Museu Regional d’Art Modern de Múrcia i crític d’art) parlarà sobre art i Alzheimer, amb la conferència " Los museos como contenedores de emociones y el poder del arte como terapia contra el Alzheimer"; i el dia 29, María del Carmen Carretón (professora de la Universitat d’Alacant i presidenta de l’Associació d’Epilèpsia d’Alacant- AEPA) tractarà “La percepción social de la epilepsia”, les dues conferències seran a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, a les 20:15 hores. El matí del dia 30 de novembre, en les dependències del Museu, tindran lloc quatre conferències: José A. García del Castillo (professor de la Universitat Miguel Hernández) abordarà la temàtica dels mitjans de comunicació i les addiccions (10 hores); Nuria Alberquilla (psicòloga i formadora) i Natalia Fedasyuk (entrenadora de Neurofitness) oferiran la conferència “Neuromarketing: leyendo la mente del consumidor” (11:30 hores). Aquesta mateixa vesprada, a les 17 hores, Jesús Segura (professor de la Universitat de Múrcia) i l’artista Lidó Rico presentaran el projecte Genoarquitectures, amb la seua xarrada “Genoarquitecturas: Corpografias de la adicción”. I, finalment, Juan Manuel Zaragoza (Professor de la Universitat Miguel Hernández i col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques) tancarà el cicle amb “¿Tienen historia las emociones?”.

CICLE DE CONFERÈNCIES

“ART, COMUNICACIÓ I CERVELL HUMÀ”

Dia 28 de novembre a les 20.15 h. A la Seu Universitària d’Alacant

JUAN GARCÍA SANDOVAL (director del Museu Regional d’Art Modern de Múrcia i crític d’art)."Los museos como contenedores de emociones y el poder del arte como terapia contra el Alzheimer"

Dia 29 de novembre a les 20.15 h. A la Seu Universitària d’Alacant

M. CARMEN CARRETÓN BALLESTER (professora de la Universitat d’Alacant i presidenta de l’Associació d’Epilèpsia de la Província d’Alacant). “La percepción social de la epilepsia”

Dia 30 de novembre. Al Museu de la Universitat d’Alacant

10 h. JOSÉ A. GARCÍA DEL CASTILLO (professor de la Universitat Miguel Hernández). “Redes sociales y adicción”

11,30 h. NÚRIA ALBERQUILLA (psicòloga i formadora) i NATALIA FEDASYUK (entrenadora de Neurofitness). “Neuromarketing: leyendo la mente del consumidor”

17 h. JESÚS SEGURA (professor de la Universitat de Múrcia) i LIDÓ RICO (artista). “Genoarquitecturas: Corpografias de la adicción”

18,30 h. JUAN MANUEL ZARAGOZA (professor de la Universitat Miguel Hernández i col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques). “¿Tienen historia las emociones?” 

Lidó Rico

Artista plàstic espanyol nascut a Iecla, Múrcia l’any 1968. Inicia els estudis de Belles arts en la Facultat de Sant Carles de València per a acabar-los l’any 1991 en l’Escola Superior de Belles Arts de París. L’any 1989 rep el primer premi Múrcia Joven de Pintura, el 1990 rep la beca d’Arts Plàstiques de la Comunitat Autònoma de Múrcia i el premi de la Mostra de Arte Joven de l’Instituto de la Juventud de Madrid. El 1992 és seleccionat per a fer l’escultura exterior del Pavelló de Múrcia a l’Exposició Universal de Sevilla. El 1997 el seu treball és seleccionat per al Saló Internacional d’Arts Plàstiques que va tenir lloc a la ciutat de Medellín a Colòmbia. El 2001 rep la Menció d’Honor en la VI Biennal de Dibuix que va tenir lloc a la ciutat de Györ a Hongria. L’any 2005 és seleccionat pel Ministeri d’Afers Exteriors per a representar Espanya en la XXIII Biennal d’Alexandria a Egipte, i va ser guardonat amb el Gran Premi d’aquesta Biennal. Des dels inicis professionals fins al moment actual ha fet prop d’un centenar d’exposicions a tot el món, i ha estat present en fires i biennals. La seua obra es troba en museus, institucions i col·leccions públiques i privades.

La seua obra es troba en col·leccions museístiques nacionals com les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, l’Institut Valencià d’Art Modern, Fundació La Caixa, el Museo de Bellas de Artes de Múrcia i la mateixa col·lecció del Museu de la Universitat d’Alacant. Així mateix, destacades col·leccions estrangeres allotgen obra de Lidó Rico com la de Shaikh Rashid Bin Khalifa Al Khalifa (Bahrain, Emirats Àrabs), la Real Academia de España (Roma), la Fundació Mssohkan (Japó) o el Museo de Arte Moderno de Alejandría (Egipte).

Lidó Rico és creador d’un llenguatge plàstic propi que s’ha caracteritzat per la utilització del seu propi cos com una eina més de treball. El seu univers plàstic el constitueixen imatges evocadores d’històries, establides d’una manera tangencial i irreverent, fetes amb tècniques que superen el convencional, materials atípics que infringeixen el preestablit, trenquen amb el passat de l’art i s’aventuren a un futur ignorat. Al principi de la seua trajectòria Lidó Rico utilitza la cera com a suport bàsic on insereix elements diversos on forma collages tridimensionals amb una forta càrrega conceptual. La subtilesa, la ironia i l’elegància són principis que formen part del seu plantejament inicial i desemboquen amb el pas del temps en un procés inquietant i pertorbador a causa de la dificultat física que suposa el procés creatiu, l’autor submergeix literalment el cos en diferents materials per a aconseguir el motle de les peces que després tradueix en resina de polièster.

Més informació i Video projecte genoarquitectures