"Els 13 d'El Sidrón" al MUA

 


Jornades_paleoantropologicasAlacant. 28 de gener de 2016

El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) acull fins al 15 de març l'exposició «Els 13 d’El Sidrón», una mostra en la qual es poden veure els artefactes i restes òssies de neandertals de les excavacions de la cova d’El Sidrón, situada al municipi de Piloña, Astúries.

La mostra és una acurada síntesi de les investigacions dutes a terme des de l'any 2000 en la cova asturiana d’El Sidrón al llarg de prop de quinze anys, i fa un recorregut pels avanços en l'estudi sobre els grups humans neandertals que habitaven aquell territori a través de mostres originals, rèpliques, fotografies, il·lustracions i plafons.

L'exposició serà inaugurada demà divendres a les 11 hores pel rector de la Universitat d'Alacant, Manuel Palomar, acompanyat pels comissaris de l'exposició, Juan Carlos Cañaveras Jiménez, professor de la Universitat d'Alacant, i el professor de Prehistòria de la Universitat d'Oviedo, Marco de la Rasilla Vives, que serà l'encarregat de presentar la mostra als assistents.

La cova d’El Sidrón és un referent nacional i internacional en la interpretació del món neandertal. Fins a la campanya de 2014 s'han recuperat més de dues mil cinc-centes restes òssies de l'Homo neanderthalensis i prop de quatre-cents artefactes lítics, una col·lecció singular si tenim en compte l'extraordinari estat de conservació dels fòssils. Després d'una gran tempesta i d'una entrada massiva d'aigua, les restes van quedar atrapades en la denominada galeria de l'ossera, i de seguida van quedar cobertes per sediments, sense que l'acció de carnívors, rosegadors o altres agents poguera alterar-les.

Gràcies a un ampli grup d'investigadors de disciplines i tècniques analítiques diferents, la investigació ha identificat restes òssies d'un mínim de tretze neandertals pertanyents a tots dos sexes: set adults, tres adolescents, dos individus joves i un individu infantil, i ha permès establir com eren els habitants d’El Sidrón, les seues edats i unes quantes característiques i costums, com, per exemple, que usaven escuradents o que formaven part d'un mateix grup amb estrets llaços familiars. L'estat fragmentari d'alguns dels ossos, produït pels mateixos neandertals, ha evidenciat a més, episodis de canibalisme.

L'exposició també desgrana els resultats obtinguts en la seqüenciació d'ADN d'individus d’El Sidrón. De fet, els estudis més detallats fets fins ara sobre una de les femelles neandertals, la de més edat, aclareixen que corresponien a una dona pèl-roja, amb pell i ulls clars i de grup sanguini 0. D'altra banda, una de les contribucions científiques més importants del jaciment ha sigut el descobriment, el 2007, que els neandertals tenien les mateixes variants genètiques que els humans moderns en el gen FOXP2, un gen clau en la regulació del desenvolupament d'àrees neuronals implicades en el llenguatge. Aquesta constatació abona la interpretació segons la qual que els neandertals disposaven de la capacitat del llenguatge.

La mostra «Els 13 d’El Sidrón» es completa amb la celebració de les VI Jornades Científiques en Ciències de la Terra - Paleoantropologia, organitzades per la Facultat de Ciències i el Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la UA, que tindran lloc del 16 al 24 febrer, amb l'organització de tallers de Geologia-Paleoantropologia destinats a instituts de secundària tots els dijous de febrer, i els dies 10 i 17 de març.


PROGRAMA DE LES JORNADES


Dimarts 16 de febrer


16:30 Presentació

16:45 «El Proyecto de Investigación de El Sidrón: pasado, presente y futuro». Marco de la Rasilla   (U. d’Oviedo)

17:10 «¿Cómo llegaron los huesos a la Galería del Osario?». Juan Carlos Cañaveras (UA)

18:00 «Yacimiento del El Sidrón: Las piedras y la fecha». Marco de la Rasilla   (U. d’Oviedo)

Dimecres 17 de febrer

16:30 «Los neandertales de El Sidrón en su contexto paleobiológico». Antonio Rosas  (MNCN-CSIC)

17:30 «Los estudios paleogenómicos en El Sidrón: pasado, presente e  investigaciones futuras». Carles Lalueza Fox  (Inst. de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)

18:30  Taula redona

 

Dimarts 23 de febrer

16:30  «Violencia y comportamiento funerario en el Pleistoceno medio. El caso de la Sima de los Huesos (Atapuerca)». Nohemi Sala  (U. de Tübingen)

17:20  «Los grandes mamíferos del Cuaternario español: carnívoros en cuevas y valles». Alfonso Arribas (IGME)

18:15  «Ecología dental y evolución de la dieta en homínidos».  Alejandro Romero (UA)

 

Dimecres 24 de febrer

16:30 «La Pestera cu Oase (Resita, Banat, Rumanía) y los orígenes del hombre moderno en Europa». Joao Zilhao (ICREA-UB)

17:30  «Los otros: los neandertales del ámbito Mediterráneo ibérico».Valentín Villaverde (UV)

18:20  Taula redona

19:00 Cloenda