El MUA inaugura l'exposició de fotografia documental Cartografies silenciades
L’autora, Ana Teresa Ortega, documenta gràficament els espais més emblemàtics de la repressió franquista durant la Guerra Civil i la postguerra
El dia 4 de febrer tindrà lloc la jornada de conferències “Entre la memòria i la història: reflexions al voltant de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra”, com a activitat complementària a l’exposició
Alacant. 20 de gener de 2016
La nova agenda expositiva del Museu de la Universitat d’Alacant per al 2016 comença demà dijous 21 de gener a les 19 hores amb la inauguració de la mostra “Cartografies Silenciades”, una exposició de fotografia documental d’Ana Teresa Ortega, comissariada pel director del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la UA, Enric Mira, que estarà oberta al públic fins al 28 de febrer.
L’autora documenta gràficament els espais més emblemàtics de la repressió franquista durant la Guerra Civil i la postguerra: camps de concentració, colònies penitenciàries militaritzades i espais on va haver-hi afusellaments massius. Cronològicament la mostra comprèn de 1936-1962, dates que coincideixen amb l’obertura i el tancament d’aquests espais. En l’actualitat, aquests llocs tenen altres usos i quasi no queden vestigis del que van ser, molts d’aquests han desaparegut i en pocs hi ha una placa que els en faça memòria. El projecte artístic d’Ana Teresa Ortega es completa, a manera contextualització, amb documents d’arxius relatius al funcionament dels camps: el reglament, les normatives, els plànols, les mapes, les fotografies dels presoners de guerra, etc.
Els camps de concentració van ser la primera baula de la cadena repressiva del franquisme i van tenir lloc durant i després de la contesa. L’avanç de l’exèrcit nacional va generar un gran nombre de presoners de guerra republicans. Les presons estaven abarrotades i es van habilitar tot tipus de centres de detenció, escoles, convents, esglésies, places de bous, barracons en espais oberts i d’altres edificacions. Aquests espais de concentració van tenir com a finalitat la classificació militar i politicosocial dels presoners, la depuració, la tortura i l’explotació com a esclaus per a la reconstrucció del país, segons afirma l’autora.
L’objectiu de tota aquesta maquinària era aniquilar la cultura política i minar la moral de l’Espanya republicana, com també reeducar als presoners mitjançant l’exercici de la violència física i psicològica. L’existència d’aquesta fèrria repressió va ser la tònica general que va marcar la vida en les presons i en els centres de reclusió.
Ana Teresa Ortega afirma que “la vertadera dimensió dels crims de Franco encara no és massa coneguda en el nostre país. No obstant això, malgrat la molta documentació expurgada i dels fons documentals que encara romanen tancats a la investigació, la tenacitat d’alguns historiadors –a la qual se suma el projecte “Cartografies Silenciades”– ha permès començar a conèixer l’enorme envergadura d’aquests crims i els mecanismes d’un sistema repressiu embolicat per una burocràcia enorme”.
Jornada de Conferències “Entre la memòria i la història: reflexions al voltant de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra”
Com a activitat integrada en l’exposició, el MUA ha programat una jornada de conferències sobre la Memòria Històrica, que tindrà lloc el 4 de febrer, amb les intervencions de Mirta Núñez, catedràtica d’Història de la Universitat Complutense de Madrid; Miguel Morey, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona; Glicerio Sánchez, catedràtic d’Història de la Universitat d’Alacant; i Miguel Orts, catedràtic d’Història de la Universitat Miguel Hernández.
El programa complet i el títol de les conferències es comunicarà en les pròximes setmanes.