El Museu Arqueològic Nacional exhibeix des d'avui un lingot de plom del derelicte de Bou Ferrer

La peça, gravada amb la llegenda IMP(erator) GER(manicus) AVG(ustus), podria pertànyer a Neró, i és la de més pes coneguda de l'època

La troballa del costat de la nau en la darrera campanya arqueològica anual, els resultats de la qual s'han presentat avui a Madrid, la converteix en el mercant romà de més port estudiat fins avui

 

Lingot_emplome Restaurac_lingot
Lingot de plom Procés de restauració en el laboratori del MAN

 

Alacant. 26 de novembre de 2015

El Museu Arqueològic Nacional (MAN) exhibeix des d'avui un lingot de plom del Bou Ferrer, el major derelicte d'un mercant romà en excavació al Mediterrani. Aquesta nau va naufragar en la segona meitat del segle I davant de l'antiga Allon (la Vila Joiosa), carregada amb vora tres mil àmfores plenes de salses de peix (una de les mercaderies més valuoses de l'època), i lingots de plom de propietat imperial, com el que exposa ara el MAN cedit en dipòsit pel Vilamuseu de la Vila Joiosa.

El lingot porta unes contramarques en el metall –IMP(erator) GER(manicus) AVG(ustus)– que indiquen la seua pertinença personal a l'emperador de Roma, probablement a Neró, d'acord amb les últimes recerques. Les mines de Sierra Morena, de les quals procedia el carregament de plom del Bou Ferrer, eren també un monopoli de l'emperador.

Amb dues-centes cinc lliures romanes (seixanta-vuit quilos), aquesta peça dipositada avui en el MAN és dues vegades més pesada que els lingots coneguts fins ara de la mateixa època, com els exposats en la mateixa vitrina del museu, procedents de l'antiga ciutat de Carthago Nova (Cartagena).

Trobat el costat del Bou Ferrer en la campanya 2015

L'acte de dipòsit ha tingut lloc aquest matí en el MAN, en el transcurs d'una jornada dedicada al projecte d'excavació del derelicte, amb la participació de representants de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, de la Universitat d'Alacant, de l'Ajuntament de la Vila Joiosa i dels directors de l'excavació i dels dos museus implicats.

En la jornada s'han presentat els resultats de la campanya arqueològica anual, conclosa el passat 15 de novembre, que ha permès localitzar i excavar un fragment del costat del vaixell, d'uns dos per dos metres.

Segons ha manifestat el codirector de l'excavació, Carlos de Juan, «els valors obtinguts en algunes de les quadernes mostren la important envergadura de la nau, que podria superar els trenta metres d'eslora, cosa que la converteix en el major mercant romà en curs d'excavació. Estem davant d’un jaciment extraordinari per a la recerca del món antic». «La troballa del fragment del costat», ha continuat l'arqueòleg, «ens permet avançar el bon estat de la conservació tant d'aquesta part del vaixell com del material orgànic que se’n va desprendre després del naufragi (cordam, corrioles, teles, cistelles, etc.), que ens oferiran valuoses dades arqueològiques per a conèixer l'arquitectura naval del derelicte i la seua relació amb la càrrega que transportava, les àmfores i els lingots de plom».

La Universitat d'Alacant coordina i executa l'encàrrec de la Direcció General de Patrimoni. L'equip d'arqueòlegs i tècnics que treballa en el jaciment estan coordinats per una acció conjunta entre tres institucions, la UA com a coordinadora, la Generalitat Valenciana, que promou i patrocina l'excavació a través de la Direcció General de Cultura, i el Museu de la Vila Joiosa, que gestiona la restauració i exposició dels materials arqueològics. El jaciment del Bou Ferrer va ser declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el passat mes d'octubre, declaració que eleva el seu grau de rellevància i protecció atès el seu valor científic i patrimonial.

L'equip ha treballat a vint-i-set metres de profunditat, literalment a l'interior de la bodega del vaixell, en unes condicions de visibilitat complicades. El progrés de l'excavació és molt lent perquè, a mesura que s'avança, s'alça un plànol tridimensional amb tècniques de fotogrametria. 

El vaixell transportava una càrrega d'unes tres mil àmfores i lingots de plom que estan en perfecte estat de conservació. Tot apunta que es tracta d'una nau noliejada pel mateix emperador romà. La seua eslora s'estima en uns trenta-dos metres i viatjava, probablement, des de Cadis a Roma. El naufragi s'hauria produït mentre intentava buscar recer en l'ancoratge de la Vila Joiosa. 

RECURSOS VIDEOGRÀFICS:

VÍDEO elaborat per José Antonio Moya, especialista en imatges submarines del Taller d'Imatge de la Universitat d'Alacant: