"Chemins de fer, chemins de sable: les Espagnols du Transsaharien" nova exposició del MUA

L'autora Carmen Ródenas presenta fotografies del Transsaharià, en memòria d'un exili oblidat

Alacant, 15 de maig de 2015

Les fotografies de Carmen Ródenas protagonitzen la nova exposició del MUA «Chemins de fer, chemins de sable: les Espagnols du Transsaharien», que estarà oberta al públic fins al 8 de juny, en la sala El Cub. El conjunt d'obres fotogràfiques d'aquesta artista valenciana i professora de la UA serveix de memòria per a un exili oblidat, amb el qual ret homenatge als vençuts en la Guerra Civil espanyola.

Aquest projecte artístic està integrat per una vintena de fotografies en llenç de gran format que recorren diferents perspectives de les instal·lacions lúgubres del tren Transsaharià, en la frontera algeriano-marroquina. Encara que són obres fotogràfiques recents (entre 2006 i 2014), tenen la capacitat de fer-nos recular un pas arrere cap al passat. Com si estigueren paralitzades en el temps, les imatges ens porten a paisatges immensos i a les localitzacions dels camps de treball del Sàhara, al Marroc. Els jocs de llum i ombra, l'arranjament dels colors – tant càlids com freds– ofereixen un relleu que destaca tota la profunditat de les fotos. Les obres estan acompanyades per una selecció d'il·lustracions de la novel·la gràfica Los surcos del Azar, de Paco Roca, i d'extractes del Diario de Gaskin, escrit en els camps de treball pel pilot de caça republicà Antonio Gassó. Aquest conjunt de fotos i relats ens submergeix en l'ambient de l'època i transmet diversos sentiments dels republicans espanyols en els camps de treball: el sofriment i la tristesa, l'esgotament i l'alleujament, la desesperació i l'esperança.

Per a fugir del règim espanyol, dos mil set-cents republicans van embarcar en el vaixell Stanbrook al port d'Alacant, el març de 1939, per a anar a la ciutat algeriana d'Orà. Un any després, Hitler envaïa França. Les autoritats col·laboracionistes franceses van enviar a les seues colònies algeriana i marroquina uns dos mil refugiats espanyols perquè construïren el Transsaharià, pràcticament en règim d'esclavitud. Aquell projecte ferroviari pretenia unir els territoris francesos subsaharians amb les colònies del Mediterrani i tenia llavors un alt interès estratègic. La construcció no es va concloure mai.