La revista National Geografic Historia publica la primera ortofoto feta pel Taller d'Imatge de la UA del Bou Ferrer
Ortofotografia feta amb la suma de més d’un centenar d’imatges fotogràfiques
Alacant, 30 de març de 2015
La revista National Geographic Historia, en l’últim número d’abril de 2015, publica el reportatge del derelicte del Bou Ferrer, amb la primera ortofoto de la campanya passada, que ha fet el Taller d’Imatge de la Universitat d’Alacant juntament amb l’equip de Patrimoni Virtual de la UA, que dirigeix l’investigador Jaime Molina Vidal, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina. L’ortofoto està formada per més de cent fotografies i mostra la disposició de les àmfores en el Bou Ferrer. Aquesta és una de les quatre ortofotos fetes pel grup Patrimoni Virtual juntament amb el Taller d’Imatge, a partir de cent vuitanta fotografies. Es tracta d’un desenvolupament experimental per a l’àmbit subaquàtic de les innovadores tècniques fotogrametria digital tridimensional que el grup Patrimoni Virtual desenvolupa en contextos arqueològics diversos (Espanya, Itàlia o Perú), amb resultats excel·lents.
El derelicte Bou-Ferrer és un gran mercant, amb 30 metres d’eslora i 230 tones de port, de mitjans del s. I d. de C., procedent d’un important port de la Bètica, que podria ser Gades. Possiblement, el seu armador itàlic el tenia al servei del puixant comerç de productes bètics que proveïen la ciutat de Roma. Transportava un carregament de salses fines de peix, un producte molt volgut en la Roma imperial. En el trànsit per alta mar, en ruta des de l’actual Andalusia cap al sud de les illes Balears, va haver de ser desplaçat per un temporal de llevant; va cercar refugi en la costa de l’actual província d’Alacant però no ho va aconseguir i es va enfonsar davant de la Vila Joiosa, a 25 metres de profunditat. Destaca perquè es tracta d’un noli de l’emperador de Roma, i per l’estat de conservació excel·lent, tant en el carregament com en el casc de la nau. Descobert el 1999 pels bussejadors José Bou i Antonio Ferrer, es tracta del major vaixell romà en excavació del mar Mediterrani.
La realització d’aquesta campanya d’excavació, la quarta, està inclosa dins del l Pla d’Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana 2014-15, que s’ha dut a terme a través de la Fundació General de la UA, amb un pressupost d’un poc més de 18.000 euros. Dins d’aquesta, s’incloïa la proposta de convertir el derelicte del Bou Ferrer en el primer jaciment submarí Bé d’Interès Cultural de la Comunitat Valenciana.
Durant el pla s’ha desenvolupat una línia de treball de documentació, investigació, conservació i difusió de l’arqueologia subaquàtica de la Comunitat, per a posar en valor aquests actius i donar-los a conèixer entre la ciutadania. En el cas del derelicte del Bou Ferrer, aquesta línia és possible gràcies a la col·laboració de diferents institucions, entre aquestes la UA, que a través de la Fundació General, coordina les accions i fa el procés de documentació científica i divulgativa. Amb aquesta iniciativa, el Bou Ferrer se situa a l’avantguarda de la divulgació in situ del patrimoni subaquàtic a Europa, amb una campanya de visites submarines que el converteixen en el primer derelicte visitable a Espanya.
Les campanyes d’excavacions començaven l’any 2006 i 2007, per la Direcció General de Patrimoni i sota la direcció científica de l’arqueòleg subaquàtic Carlos de Juan. Els treballs desenvolupats en anys anteriors van aportar les primeres dades, com el tipus de construcció del vaixell a "casc primer", i que tenia una capacitat de càrrega de més de 200 t, com testifica la seua càrrega principal, composta per prop de 2500 àmfores comptabilitzades que contenien garum, una salsa de peix molt apreciada per les elits romanes i d’un valor econòmic elevat. Durant les campanyes de 2006 i 2007 se’n van extraure, 230 àmfores completes. En una campanya posterior, es constatava que transportava també lingots de plom, per una càrrega de fins a 5 t. Dos objectius, el científic, basat a aprofundir en el coneixement d’un jaciment sense paral·lel conegut en el Mediterrani, i un altre destinat al disseny d’una experiència pilot per a fer visitable el jaciment.
Imatges cedides pel Taller d'Imatge de la UA.
Excavació d’àmfores: Fotografia del treball d’excavació submarina