El crític d’art José Luis Pérez Pont i l’artista Sílvia Sempere presenten el catàleg de l’exposició “Sauvage” en el MUA

Alacant. Dimecres 5 de juny de 2024

Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, i amb aquest motiu el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) ha programat un acte de presentació del catàleg de l'exposició “Sauvage”, una mostra de l'artista Sílvia Sempere que s'exhibeix en el MUA fins al pròxim 21 de juliol. La presentació tindrà lloc divendres 7 de juny, a les 19 hores, a càrrec del crític d'art i comissari de l'exposició, José Luis Pérez Pont, i de la mateixa artista.

El projecte múltiple “SAUVAGE” alberga un conjunt d'investigacions vinculades a una idea principal: la pèrdua de la “condició salvatge” necessària per a la supervivència de moltes de les espècies animals d'aquest planeta. L'obra es materialitza en tres instal·lacions formades per dibuixos de gran format, vídeos i petites escultures anomenades La reserva (2021), Els desproveïts (2024) i Rèquiem (2025). Les obres del primer projecte parteixen de la paradoxa que presenta el mateix concepte de reserva, que porta aparellada una perspectiva de futur i, alhora, implica tot allò que és vulnerable o està en perill d'extinció. Això exigeix definir territoris subjectes a condicions especials en els quals les comunitats de les diferents espècies es desenvolupen i evolucionen en contextos de custòdia, la qual cosa, in extremis, els aboca a una obligada subsistència confinada per a la conservació, com podem veure en Denatured, Interdit i Detected/Undetected. En les obres del segon projecte, Els desproveïts, es torna a posar de manifest la pèrdua de l'espai vital primigeni i essencial que preserva l’“estat salvatge”. Una pèrdua sense retorn evocada en Roig salvatge. I es fa referència a la vulneració de la capacitat de defensa específica de molts animals a causa del prolongat procés d'extermini en l’Orla de vulnerables, com també a la cosificació general dels seus cossos en la sèrie Els desposseïts. No seria una novetat presentar-los com a trofeus, però sí fer-ho desproveïts dels seus atributs característics i essencials: desmembrats, col·leccionats en Amenaça groga i explotats sistemàticament, fins i tot com a base per a compostos i productes suposadament curatius en Omnia vanitas. Aquest conjunt de dibuixos de gran format, escultures i vídeos posen en evidència, de manera poètica, la incapacitat humana per a percebre's com a part de la sistèmica de la vida en el planeta Terra, una vegada manifestada la seua incompetència a l'hora de conviure i compartir el territori amb altres espècies, com podem veure en La distància mínima.

Sílvia Sempere

L'artista alcoiana, Sílvia Sempere, llicenciada en Belles Arts i doctora per la Universitat Politècnica de València, de la qual és professora titular, té una reconeguda i àmplia trajectòria professional en el camp de la creació artística. La seua producció se centra des de final dels noranta en la realització de projectes d'instal·lació de gran envergadura promoguts per institucions culturals o museístiques com a resultat de l'obtenció de beques o premis en processos de concurrència competitiva. Hi aborda problemàtiques d’índole ecològica, i empra sistemes tecnològics complexos per a enriquir l'experiència perceptiva dins el marc escenogràfic creat a partir de la disposició de diversos elements escultòrics amb els quals organitza l'espai i en què s'alberguen altres dispositius significatius de caràcter fotogràfic o videogràfic. Aquesta pràctica en el camp de les instal·lacions tecnològiques no implica l'abandó del cultiu d'altres disciplines tradicionals en la seua autonomia, com són la pintura, l'escultura, la fotografia i el vídeo. En els començaments de la seua carrera es va dedicar a l'àmbit performatiu també dins de l'Associació de Nous Comportaments Artístics (ANCA).