En els últims anys, el paper de la dona en l'Antiguitat s'ha revisat i posat en valor des de perspectives diverses. L'arqueologia protohistòrica ha centrat la seua mirada en les cultures de la Itàlia preromana creant una metodologia d'estudi que ha permès renovar el discurs i amb això explicar l'agència i acció de les dones que se'ns revelen particularment dinàmiques.
El Museu Arqueológico Nacional de Madrid custodia una col·lecció de prop de 600 objectes de bronze de la Itàlia preromana. Els comissaris de la mostra, Raimon Graells i Fabregat i Margarita Moreno Conde, han seleccionat 92 objectes d'aqueixa col·lecció: braçalets, fíbules, penjolls, espills, figuretes de terracota i de metall, collarets i ceràmica, que permeten il·lustrar el discurs proposat.
Una ocasió excepcional i única per a conèixer el paper de les dones en situacions i moments diferents de les seues trajectòries vitals. Aquesta mirada es projecta, a més, a través d'un doble eix geogràfic i temporal. Abasta de manera transversal el centre d'Itàlia, des de l'Adriàtic fins al Mediterrani i ho fa en un recorregut diacrònic, entre el VIII i l'II aC.
“Mujeres de las italias prerromanas en las colecciones del MAN” ens parla sobre la vida d'aquestes dones, de la seua activitat i rol en les seues cultures, del potencial dels objectes com a narradors de les seues biografies, i d'una metodologia d'estudi i narració. Però lluny d'explicar la dona des d'una perspectiva passiva, es planteja des d'una òptica renovada en la qual la seua activitat, protagonisme i performativitat la presenta com a agent actiu i dinamitzador de la vida col·lectiva en l'àmbit domèstic, sacre i funerari gràcies a les peces de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional, la riquesa del qual permet establir una comparació entre diferents cultures sincròniques de la península itàlica.
