El MUA i la Biblioteca General de la UA inauguren l'exposició 'Emilio Varela i l'art del seu temps'
La mostra, de caràcter divulgatiu, podrà veure’s a la Biblioteca fins al 31 d’octubre i serà itinerant
Dimecres 18 de setembre de 2019
La Universitat d’Alacant ha inaugurat aquest matí l’exposició «Emilio Varela i l’art del seu temps» en el vestíbul de la Biblioteca General de la UA, una mostra que podrà visitar-se en aquestes instal·lacions fins al 31 d’octubre i que, després, serà itinerant. L’acte inaugural ha comptat amb la presència dels comissaris de l’exposició Jordi Sánchez Navas (periodista), María José Gadea (Mubag) i Pablo Sánchez Izquierdo (investigador de la UA), a més del director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll, la directora de la Biblioteca General, Remedios Blanes, i la neboda néta de l’homenatjat, Encarna Varela.
El MUA i la Biblioteca General donen suport, amb aquesta activitat, a la labor divulgativa i investigadora que fan tots dos serveis universitaris, i amb aquesta mostra es completa la celebració del 130 aniversari del pintor alacantí que es va iniciar l’any 2017. A més, per a aprofundir en l’obra Emilio Varela, completa l’exposició una selecció de llibres que presenta la Biblioteca de Filosofia i Lletres.
Emilio Varela i l’art del seu temps
Emilio Varela admirava Cézanne i, com ell, va dedicar la seua vida a l’art i, més concretament, a la pintura. Però el seu objectiu no va ser complaure el gust de la seua època, vendre quadres o destacar per l’originalitat. El propòsit d’aquest pintor alacantí, que va inaugurar la plàstica contemporània en la seua terra, va ser reinventar la pintura. Va admirar Cézanne i va aprendre del seu mestre Sorolla i d’altres grans artistes. Però no per a adscriure’s a una manera de pintar i seguir les belles fórmules dels seus il·lustres antecessors, sinó per a construir un nou ordre, en el qual la pintura fóra més pintura i menys representació. Per a això va posar en joc una noció de l’espai construïda des de la reflexió i el coneixement de les avantguardes artístiques. També es va servir del color com a element estructurant de la forma i, al mateix temps, com a reflex de la seua sensació pròpia, de la seua veritat existencial.
Després de viure un període d’exposicions reeixides i contribuir a l’impuls de la cultura a la seua ciutat, Varela va patir, com tants altres, la tristesa, el dolor i la incomprensió, fruit de la Guerra Civil i del període posterior de sordidesa intel·lectual i moral que va imposar el règim franquista en els seus primers anys. Per sort, amb el pas del temps, la figura artística de Varela s’ha tornat coneguda, estudiada i admirada. Primer, pels artistes locals de la generació immediatament posterior, que el van convertir en el seu gran referent. Després, pels intel·lectuals que van reescriure la memòria històrica i cultural, ja en temps democràtics. I, finalment, per les institucions d’Alacant, la Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya, que li han dedicat llibres, exposicions i honors.
«Emilio Varela i l’art del seu temps», inscrita en aquesta línia de reconeixement, pretén acostar l’art de Varela i el seu context artístic als joves a través d’un llenguatge actual, connectat amb les noves formes d’expressió i comunicació.