Finalitza la cinquena edició de les Residències de Creació i Investigació en Art Contemporani del MUA

Els cinc artistes seleccionats enguany ultimen els seus projectes artístics amb els quals el MUA muntarà una exposició el mes de setembre

Residències_Plus_Mua2019_artistes

 

Alacant. Dijous, 25 de juliol de 2019

La cinquena edició del programa de Residències de Creació i Investigació en Art Contemporani PLUS del Museu de la Universitat d’Alacant, finalitza demà divendres 26 de juliol, després de dues setmanes de treball creatiu amb els sis artistes seleccionats en aquesta convocatòria: Helena Aguado i Manuel Sanz (Col·lectiu DD Marte), Ana Pastor, Luisa Pastor, Víctor Llanos i Abel Jaramillo. Les seues propostes artístiques formaran una exposició en el MUA que serà inaugurada el pròxim 13 de setembre i romandrà oberta al públic fins al 10 de novembre.

Els residents d’enguany han mantingut trobades amb diversos especialistes en art i artistes, com la comissària d’exposicions Diana Guijarro, els artistes Lidó Rico i Zuazo, i les galeristes M. Ángeles Sánchez Rigal (Galeria Artnueve) i Begoña Martínez Deltell (Galeria Aural).

 

Els projectes

‘INTER-FAÇ’

DD MART (Helena Aguado / Manu Sanz). Aquest projecte naix a partir de la inquietud davant del desenvolupament exponencial de realitats fictícies en el món virtual, que s’encavalquen sobre els fets objectius i els oculten. A través de les xarxes socials hem deixat de relacionar-nos físicament per a fer-ho virtualment. La frivolitat portada a l’extrem edulcorat dels filtres, qüestiona la visió subjectiva de qualsevol circumstància exposada. En aquestes escultures, l’espectador interactua amb les obres de manera conscient i inconscient per a formar una relació amb l’avatar (objecte i subjecte). Es plantegen espais de trànsit que conviden a endinsar-se en un món paral·lel en el qual s’incite a la reflexió. Es relaciona aquest espai físic amb els espais virtuals, les xarxes socials, les noves fronteres entre l’àmbit privat i l’àmbit públic, i la confusió generada per la utilització massiva d’informació poc fiable o completament falsa.

 

‘TOT ESTÀ PASSANT’

Abel Jaramillo

Tot està passant aborda les interferències i relacions entre text, imatge i cos a partir d’un guió de cinema i la seua pel·lícula homònima, Le Camion (1977), de l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Dures. El projecte planteja un film expandit i disseccionat, que excedeix els seus límits cap al cos i l’objecte. En aquesta línia, el projecte intenta compondre un film més enllà de la imatge en moviment, en què elements escultòrics i objectuals componen parts de la pel·lícula, així com textos i instal·lacions que provoquen un acostament a la idea de cinema que es desprèn de la pantalla i es desplega en altres estructures.

 

‘INTER-SER’

Ana Pastor

Artista alacantina formada entre Alacant i Londres, la seua obra segueix dues línies d’investigació que parteixen de l’angoixa existencial i es bifurquen en la crítica cultural a l’imperatiu de la felicitat i a la recerca de la identitat individual. Des d’un punt de vista existencialista i ateu, la seua exploració sobre la identitat s’ha basat en aspectes físics, fisiològics i psicològics, en què el cos humà és adoptat com a referència i material de treball. En el projecte «Inter-ser» que desenvolupa en la Residència PLUS, treballa amb el microbioma, el conjunt de bacteris que poblen el nostre organisme i que quasi tripliquen en nombre les nostres cèl·lules. Un interessant treball en què. amb vídeo i material de laboratori, Pastor mostra d’una manera alhora pràctica i poètica l’abast dels nostres contactes diaris i com, en produir-se l’intercanvi bacterià, ens «contaminem» els uns dels altres i acabem, més que sent, “inter-sent”. Més informació en www.anapastorarte.com

 

‘TOTS SÓN TROFEUS DE CAÇA FURTIVA’

Luisa Pastor

Aquest treball parla de la empremta que deixa l’animal en el mercat il·legal del nou colonialisme capitalista. Ara, la forma corpòria de l’animal es converteix en un trofeu que té el seu valor en or –signe de la mercaderia i de la seua forma de representació– que impulsa el perfecte funcionament del sistema hiperconsumista del comerç il·legal. Així, la seua intenció és treballar la figura de l’animal com a metàfora, amb la finalitat d’analitzar les relacions de poder que motiven l’espoliació, la colonització, la caça furtiva i l’esclavitud com a característiques del món contemporani.

 

‘L’ARGONAUTA’

Víctor Llanos

El plàstic representa al voltant del deu per cent de tota la brossa que produeix la humanitat, i no obstant això, a diferència de la majoria de deixalles, és un material obstinadament durador. Els plàstics afecten des de fa molts anys el sistema endocrí humà i animal que també regula l’aparell reproductor. La proposta posa de manifest la realitat en la qual seguim amb el plàstic, dins i fora del nostre organisme. Es proposa una estructura arbòria i articulada que adopta la configuració d’un fòsmid i que desenvolupa la seua activitat en l’espai urbà de la ciutat.