El "Concurs de Tallers Didàctics del MUA" arriba a la majoria d'edat

El MUA commemora el “18è Concurs de Tallers Didàctics” el dissabte 16 de juny, i premia més d’un centenar d’alumnes procedents de centres educatius d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat de tota la província

MUA_Concurs

 

Alacant. Dijous, 14 de juny de 2018

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) farà lliurament dels premis del "18è Concurs de Tallers Didàctics", el pròxim dissabte 16 de juny, a partir de les 11 hores, a les instal·lacions del MUA. 2.955 escolars d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de tota la província han participat en els tallers didàctics organitzats pel MUA durant aquest curs acadèmic 2017/2018, dels quals han sigut seleccionats els treballs de 108 escolars. Els treballs premiats formaran part d’una exposició que estarà oberta al públic del 16 al 30 de juny a la sala Àgora del MUA.

La commemoració d’aquests premis aquest any 2018 suposa una ocasió molt especial, ja que l’Àrea Didàctica del Museu de MUA, dirigida per Remedios Navarro i David Alpáñez , els quals des de l’any 2000 han organitzat els tallers didàctics del museu, arriba a la majoria d’edat.

“Al febrer fem 18 anys des que vam posar en marxa l’Àrea Didàctica del MUA; ja podem dir que hem arribat a la majoria d’edat. Ha sigut un recorregut apassionant en què hem fet visites guiades a més de 300 exposicions i dissenyat 35 tallers didàctics. El nombre total de participants en les nostres activitats durant aquests 18 anys supera les 100.000 persones, i, sincerament, quan fem la vista arrere ens produeix vertigen”, explica Navarro.

“Des del primer dia, el nostre propòsit ha sigut acostar, sensibilitzar i fer comprensible la creació contemporània als visitants, i ,per a això, els tallers didàctics són la nostra eina preferida. Hem comprovat que aprenen millor els conceptes que els transmetem a través de l’experimentació. Entenem l’art com el millor mitjà per a la reflexió i l’expressió de les idees, les emocions i els sentiments. Així que la nostra motivació màxima ha sigut dotar els participants dels instruments necessaris per a comunicar a través de la creació plàstica”, afig Alpáñez.

Durant el curs 17/18 s’han fet tres tallers didàctics: “Color = Emoció” d’octubre a maig; “Versos visuals. Miguel Hernández” a l’octubre i al novembre; i “Mulier-mulieris” a l’abril i el maig.

 

Visita-taller “Color = Emoció” (d’Educació Infantil a Batxillerat)

Des de l’any 2005, quan arriba setembre, el MUA programa exposicions temàtiques de la seua col·lecció amb una durada d’un curs acadèmic. Per al curs 2017/2018 es proposa l’exposició que té com a títol “Notes de Color”.

La llum es reflecteix en els objectes i es torna en color, es converteix en estímul sensorial i manifest de la riquesa del món que ens envolta. Els colors influeixen sobre l’ànima, d’ací l’essencialitat que tenen com a mitjà artístic per a l’expressió formal i emocional. En aquesta línia es va proposar un taller en què el color fóra el vehicle principal per a l’expressió de les emocions i els sentiments. Però no menys important havia de ser el gest a l’hora de pintar, on el traç i la taca foren excel·lents transmissors dels estats d’ànim.

En aquest taller didàctic l’alumnat d’Infantil i Primer Cicle de Primària van representar, només amb ceres de colors, dues emocions: l’alegria d’una festa i com se senten quan són castigats. A l’alumnat de 3r a 6r de Primària se’ls va assignar per atzar dues emocions: la primera una emoció positiva (felicitat, alegria, diversió…); la segona negativa (tristesa, dolor, ràbia, pena, solitud, odi…). Per a la realització del segon dibuix, a més de les ceres, podien incorporar en la seua creació papers de seda de colors. Els alumnes de Secundària i Batxillerat, a més de fer un dibuix amb ceres i un collage, feien un tercer treball en què, tenint com a base cartolines de colors, havien d’incorporar-hi conceptes com buit, ple o tridimensionalitat per a l’expressió de les emocions.

 

Visita-taller “Versos visuals. Miguel Hernández” (Secundària i Batxillerat)

Aquesta activitat es va vincular a l’Exposició homenatge a Miguel Hernández 75x75, organitzada per la Comissió Cívica d’Alacant per a la recuperació de la Memòria Històrica amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari de la mort del poeta oriolà. La mostra va fer un recorregut per la seua vida i obra, alhora que va reunir creacions de 130 artistes inspirades en la seua biografia i els seus versos.

Una vegada conclosa la visita a l’exposició, els participants dels tallers havien d’emular els artistes presents en la mostra i que també ells feien obres inspirades en la poesia i en la figura de Miguel Hernández. Les eines que tenien per a dur a terme la composició eren papers i llana de diferents colors, revistes i periòdics que amb agulles punxaven sobre una base de goma escuma circular.

 

Visita dinamitzada “Mulier, mulieris” (Secundària)

Mulier, mulieris” és una convocatòria artística en què es convida creadors de qualsevol nacionalitat, edat i sexe que presenten obres que reflexionen sobre les dones. Cada any, amb les peces seleccionades, es fa una exposició que s’inaugura aproximadament el 8 de març. L’any 2018 s’ha complit la 12a edició. Per al MUA, aquesta convocatòria és un dels projectes essencials i, dins de les propostes artístiques al voltant del gènere, ha arribat a convertir-se en un referent nacional. L’activitat proposada per l’Àrea Didàctica, dirigida en aquest cas a l’alumnat de Secundària, consistia a fer una reflexió sobre qüestions com la identitat, la desigualtat entre gèneres, els matrimonis concertats amb xiquetes, la sororitat, les imposicions de les societats patriarcals, o la violència verbal i física contra les dones.

La dinamització es va centrar en dues obres, “PUTA. Nuevo diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española” d’Alexandra García i sobretot “I can’t believe I still have to protest this shit” d’Alicia Palacios-Ferri, una instal·lació que mostra fotografies de dones que es manifesten amb pancartes. Però aquestes pancartes estan en blanc, els lemes són invisibles per la qual cosa l’obra funciona com a metàfora d’una societat que no escolta les reivindicacions feministes. La dinamització proposada consistia a lliurar a l’alumnat algunes d’aquestes imatges, amb el propòsit d’omplir aquests buits amb els seus lemes i reivindicacions.